MONTGAT I LES MALLORQUINES,

BARRIADES DE TIANA

Per Josep M. Toffoli Carbonell

            El document més antic localitzat en el que es cita el nom de Tiana és de l’any 989. És un document del Liber Antiquitorum de l’Arxiu Episcopal de Barcelona, en que hi surt amb el nom de TIZANA.

            El document més antic que conservem amb el nom de Montgat està datat de l’1 de gener de l’any 991, on apareix el nom de MONTE CHATO            en un Testimoniari  del Monestir benedictí de Sant Pere de les Puel.les de Barcelona.

            En un altre document de l’11 de juliol del 1018 es cita per primera vegada Sant Cebrià de Tiana. És un document corresponent a la venda d’unes terres de Tiana en les que, literalment, Tiana hi és esmentat de la manera següent: in Chomitato Barch., in maritima, in termine de parrochia S.Cipriani martir Tizana. En dir el document in maritima, bé es podria tractar de terrenys propers al mar, es a dir, a Montgat.

            L’Església romànica de Sant Martí té la seva primera referència documental al segle XI, concretament el 18 de març del 1027, en una escriptura d’una donació  al Monestir de Sant Cugat, en la que podem llegir: et ipsa ecclesia qui ibi est fundata S. Martini… Que est hec omnia in chomitata Barch., in Marettima, in parrochia de Tizana…

Veiem, doncs, en aquesta documentació més antiga, que ja en el segle XI els avui termes de Montgat i Tiana eren un mateix municipi o parròquia. Aquesta dada queda confirmada l’any 1100 en l’acte de la consagració de la parròquia de Tiana, avui ermita de l’Alegria. En l’acta de consagració es defineixen els límits de la parròquia, indicant que a migjorn limita amb el litoral del mar.

            En tots els pobles del Maresme, la majoria de la població i el nucli urbà tenien llur creixement i desenvolupament a l’interior, de manera que les poblacions de la costa eren ravals dels pobles de l’interior. La fi del perill que ocasionaven els atacs i incursions en les poblacions costeres, va provocar un major desenvolupament i creixement d’aquestes poblacions, que es convertien de ravals en veritables pobles, que per la seva relativa gran distància al poble de l’interior anaven prenent la seva pròpia identitat.

            No hi ha cap publicació que tracti i recopili totes les segregacions del Maresme. La primera segregació que va tenir lloc va ser la de Sant Pol de Mar de Sant Cebrià de Vallalta, ocorreguda a finals del segle XVI. Només un any més tard, Arenys de Mar es segregava d’Arenys de Munt. Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX van tenir lloc la majoria de les segregacions dels pobles del Maresme, tenint lloc, ja ben entrat el segle XX, l’última segregació del Maresme: la de Montgat i Tiana.

            Crec que no seria correcte l’afirmació que el 17 de juliol del 1933 va nèixer el poble de Montgat, ni tan sols que va obtenir la seva majoria d’edat, doncs ja feia molts anys que Montgat tenia la seva pròpia identitat i, baix molts aspectes pràctics, feia anys que ja era un poble.

            El major creixement de la població de Montgat, com també va ocórrer amb el de Tiana, va ser a partir del segle XVIII: es va disposar que el camí ral de Barcelona a França, que passava pel Vallès, passés per la costa. L’any 1747 es va obrir el tros final un cop passat Calella. Aquest va ser un factor que tenia d’influir en l’increment de la població montgatina.

            Francesc Zamora va fer uns viatges per Catalunya, sobre els quals escrivia en un diari. Del seu pas per Montgat va deixar escrit: 27 de diciembre de 1786. Pasamos por debajo del Castillo de Montgat, cuya situación sobre la misma orilla del mar y en una grande eminencia le hace muy seguro y desde aquí a Mataró se pasa por los términos de Tiana, Alella, Tayá, Premiá, Vilazar, Cabrera, cuyos pueblos distan media legua de la marina, algunos de los cuales tienen su vezindario tan crecido como los mismos pueblos. El vecindario de Tiana se llama las Casas de Montgat. Estos vezindarios todos son de esta zenturia o por mejor dezir desde el año 1730.

Generalitzava el Sr. Francesc Zamora  l’existència o formació d’aquests veïnats fins a Mataró a partir de l’any 1730. Segurament, per aquestes dates Montgat deixaria de ser solament un grup disseminat de masies, els forns de calç i unes poques cases de pescadors, i que creixería al voltant del nucli de pescadors, de la confraria del qual la referència més antiga que conec és un document  de l’any 1711 en el que surt esmentada la Confraria de pescadors de Montgat.

            L’any 1719, la població de Tiana, juntament amb la de Montgat, era de 307 habitants. No coneixem, no obstant, els que corresponien a Tiana i a Montgat. Una estimació meva particular, sense cap document que la respaldi, d’aquests 307 habitants uns 225-235 correspondrien a Tiana i uns 80-90  a Montgat, però insisteixo que només és una estimació.

            Amb el seu creixement, els montgatins aspiraven a tenir la seva pròpia església (els habitants de la població veïna del Masnou havien aconseguit tenir església pròpia a finals del segle XVIII, que va ser transformada en parròquia l’any 1819). Cap al 1816, van començar les obres per a la  construció de l’església en uns terrenys cedits per la família Alsina, obres que van estar parades prop de quaranta anys, fins que el 1855 se’n va reprendre la construcció, que va quedar coberta al cap de dos anys. El 15 de setembre del 1857 el rector de Tiana, mossèn Magí Marquet, va beneir el temple, i el juliol de l’any 1859 s’hi va celebrar el primer casament.

            Poc temps després, el Ple de l’Ajuntament, a sol.licitud del prevere de Montgat, concedeix autorització per a la construcció de la casa rectoral de Montgat.

            El 29 de desembre del 1867, el bisbe va signar el decret de constitució de la parròquia que, segons els plànols aprovats per la reina Isabel II, comprenia part del municipi de Tiana. Tot un pas importantíssim de Montgat per aconseguir la seva futura independència.

            Seria segurament a partir  d’aquestes dates quan Montgat començaria a celebrar la seva Festa Major per Sant Joan. Malgrat que a principis del segle XV, concretament l’any 1400, es va construir a Montgat una capella dedicada a Sant Joan, Sant Roc i Sant Sebastià, no hi ha cap referència especial a la festivitat de Sant Joan fins a la segona meitat del segle XIX.

            En els llibres antics de pagaments de l’Ajuntament només hi ha la despesa de la Festa del Sant Patró Sant Cebrià. La primera referència que he trobat sobre la festivitat de Sant Joan és de l’any 1878. El ple del 24 de juny  acorda donar 40 pessetes per a l’esmentada Festa Major de Montgat. Segurament, des de feia pocs anys  els veïns de Montgat ja celebrarien la seva Festa Major per Sant joan.

Dels arxius consultats, el document més antic que he trobat que parli del barri de Les Mallorquines és del 1818. Es tracta del cadastre que fa menció de totes les cases de Tiana, i d’un total de 292 cases en tot el municipi, en relaciona 11 de Les Mallorquines, 77 de Montgat i la resta, 204, del nucli de Tiana. De les 11 cases de Les Mallorquines, Isidre Francí n’era propietari de 9 i Josef Francí de 2. Molt humils deuríen ser aquestes 11 cases, que apareixen qualificades totes elles de 8ª o 9ª classe. La qualificació del cadastre té 9 classes, de la 1ª a la 9ª, i del total d’habitatges de Tiana, 80 són de la 8ª classe i 38 de la 9ª.

Molt pocs són els documents de principis del segle XIX on es menciona el barri de Les Mallorquines. Hi ha un altre document, del 7 d’abril del 1833, on es fa menció d’un òbit “en lo veïnat de las Mallorquinas”. I un tercer document, aquest de l’any 1835, parla de Les Mallorquines com un raval distant un quart d’hora del veïnat de Montgat i format per 10 o 12 cases. Segurament les famílies que vivíen allà, llogaters d’Isidre i Josef Francí, cultivarien les terres de regadiu de la zona, o bé treballarien en els propers forns de calç. Aquest mateix document destaca el curt nombre d’habitants del veïnat de Montgat i l’extrema misèria que hi havia.

Dels 1638 habitants que ja tenia Tiana l’any 1830, uns 400 correspondrien a Montgat i la resta, d’un 1200 a 1250, corresponien pròpiament  a Tiana. Dels 400 corresponents a Montgat, uns 40 deurien ser de Les Mallorquines.

Hi ha un padró de veïns de l’any 1832, on no es menciona el barri de Les Mallorquines. I per barris o zones apareixen el següent nombre de cases. A tiana, al barri de La Plaça 92, al raval de la Plaça (camí de la Conreria i de Can Gosch) 29,  al barri de la Riera (inclou el carrer Sant Bru) 82, i al barri del Torrent 62. Tot plegat, dóna un total a la zona de Tiana de 265 cases. El barri de Montgat el qualifica en: Camí Ral amb 41 cases i 201 veïns, i el carrer del Mar amb 39 cases i 202 veïns. I com s’ha comentat, no fa esment de Les mallorquines, que deuen estar incloses en el Camí Ral.  Resumint,  201 veïns del Camí Ral més 202 del carrer del Mar, fan un total de 403 veïns per a tot Montgat.

Una altra relació d’habitants de l’any 1838 dóna un total de 1604 habitants, dels que n’otorga 453 al barri de Montgat i 1151 al nucli de Tiana.

L’orígen  del nom de Les Mallorquines no es coneix amb certesa.Hi ha diverses teories sobre l’orígen del nom d’aquest barri. Una de les més conegudes diu que en uns documents antics es fa esment que els terrenys que donen al mar limiten a migjorn am Palma de Mallorca. Una altra versió popular parla de dues noies mallorquines de molt bon veure que vivien a la zona. Jo, particularment, la primera opció la trobo poc probable. Que el contingut d’uns documents donés lloc a un nom popular en una època en que la majoria de la població era analfabeta, cerc que té poques possibilitats de ser veraç. En canvi, era una època en que el nom d’una casa, d’una persona o de quelcom característic de la zona donés el nom a un carrer o un barri, era un fet bastant corrent. L’existència a la zona de dos o més dones, germanes o no, provinents de Palma de Mallorca, potser de molt bon veure, podria ser referència de la zona entre els veïns de Montgat, i quedar definitivament com a nom del barri.

Per lo comentat en la documentació esmentada dels anys 1818, 1833 i 1835, el més probable és que primer existís el nom de Les Mallorquines com a barri i més tard, amb el seu desenvolupament, el carrer de Les Mallorquines prengués aquest nom. I si en uns llibres oficials, com els del cadastre, ja apareix en el 1818 com el barri de Les Mallorquines, no seria res d’estrany afirmar que l’orígen popular d’aquest nom ja ve del segle XVIII. En diverses escriptures del segle XVIII i començaments del XIX, la zona de Les Mallorquines apareix amb el nom de Camp de Mar.

L’any 1848, l’arribada del tren i la seva estació al peu de la Riera de Tiana a la barriada de Les Mallorquines, va suposar una gran empenta i prosperitat per a Montgat. Les fàbriques s’instal.len  al barri de Les Mallorquines, prop de l’estació, lo que comporta que es vagi desenvolupant un nucli urbà, on s’establien els obrers de les fàbriques.

La població de Tiana i Montgat va sofrir una forta epidèmia de cólera al llarg dels mesos d’agost i setembre del 1854, que va causar prop  d’un centenar de morts, la majoria dels quals eren veïns de Montgat, més propensos al contagi per les característiques marítimes de la zona.

Un cens de l’any 1861 donava al barri de Les Mallorquines un total de 178 habitants, i des d’aleshores l’augment de la seva població fou ininterromput. Aquest mateix cens dóna a Montgat, 184 habitants al Camí Ral, 152 al carrer del Mar, 122 al carrer del Masnou i 131 al carrer de l’Església. Com que el total del cens era de 2066 habitants, a Tiana li corespondrien 1.299 i a Montgat 767. Si comparem aquestes xifres  amb la població de trenta anys enrere, veurem com la població de Tiana estava prácticament estancada, mentre la de Montgat quasi es va doblar.

L’any 1894 es donava el nom de carrer de Sant Joan  a la via que anava des del carrer de l’Església fins a la via fèrria, i el nom de carrer Sant Jordi al tram de la riera que anava des de Can Llorens (avui, els claretians) fins a la carretera general i la línia fèrria.

En el cas de Montgat, ja sabem que per aquesta data celebrava la seva Festa Major per Sant Joan, però a Les Mallorquines no sabem qui va ser primer, si l’ou o la gallina.És a dir, si varen donar el nom de Sant Jordi en aquest tram de la riera perquè era el patró de la barriada, o va ser a partir d’aquest fet que Les Mallorquines  varen prendre Sant Jordi com a Patró. De totes maneres, de la primera Festa Major per Sant Jordi de Les Mallorquines que en tinc referència per un programa de la Festa Major de l’època, és de l’any 1903,. Una altra referència és del 1909, per un document en el que els veïns demanaven permís per instal.lar un envelat al final de la riera, amb motiu de la seva Festa Major.

El creixement de Les Mallorquines va ser totalment independent del de Montgat, de tal manera que eren dos barris diferents, que després serien diferenciats com el Montgat del Peix i el Montgat del Fum.

Tenim, doncs, que  a principis del segle XX Tiana té tres barris totalment diferents: el nucli de Tiana predominantment agrícola, Montgat amb la pesca i Les Mallorquines amb la indústria. Els tres barris, principalment el de Tiana, aprofiten la proximitat de Barcelona i acullen a molts estiuejants.

Referent a la característica pròpìa del barri de Les Mallorquines, dos fets la destaquen. En primer lloc, un fet esdevingut abans de la segregació, l’any 1926, va ser l’intent d’agregació, per part del municipi de Badalona, del barri de Les Mallorquines, més concretament des del torrent de Can Regalat fins al túnel de Montgat.  La petició d’agregació va ser aprobada pel ple de Badalona de l’11 d’octubre i es fonamentava en la vida comuna que portaven a terme les famílies que vivien en el nucli urbà de Les Mallorquines i les que vivien en els edificis contigus del municipi de Badalona, el tocar-se els dos nuclis urbans, i també de l’ús d’algun servei municipal que compartien els habitants de Les Mallorquines amb els de Badalona, com el servei d’assistència, en el dispensari, de les ferides o lesions que sofrien, i la conservació de l’empedrat de la carretera al llarg de la qual es trobaven edificades les construccions del barri de Les Mallorquines. El ple de l’Ajuntament de Tiana, per unanimitat absoluta de tots els regidors, tant per part dels regidors de Tiana com pels de Montgat, va votar en contra de l’agregació a la que aspirava Badalona, negant ser una realitat lo exposat pel seu Ajuntament.

El segon fet va tenir lloc després de la segregació, el 7 de setembre del 1938, i es refereix a la segregació del casc antic, o Montgat del Peix, que es va constituir en municipi independent amb el nom de Montgat de Mar. No cal dir que, amb l’entrada de les tropes franquistes el 27 de gener del 1939  i la constitució del primer Ajuntament sota el nou règim, es va acabar l’efímera vida de poc més de quatre mesos d’aquest nou municipi.

A la segona meitat del segle XIX ja hi ha constància de l’existència a Montgat de la seva plaça mercat, la seva estafeta i servei propi de correus, el seu propi sereno o vigilant nocturn, la seva tinença d’alcaldia o alcalde de barri, i és a finals de segle, a l’any 1898, quan els veïns de Montgat sol.liciten i reclamen per primera vegada el seu propi cementiri, que el plantegen com a cementiri parroquial. Amb anterioritat, en una visita pastoral que va realitzar el bisbe Urquinaona a Montgat l’any 1880, ordenava al rector la construcció d’un cementiri parroquial, donant-li les instruccions pertinents perquè obrís una subscripció entre els feligresos per a la adquisició d’un terreny. No va ser fins el 1919 que es va beneir el cementiri de Montgat, de caràcter municipal. Si bé el consistori, al començament, no es va oposar a la construcció d’aquest nou cementiri, motius econòmics varen impedir l’adquisició del terreny i la construcció del cementiri durant tots aquests anys. Finalment, el cementiri va ser construït en uns terrenys adquirits al senyor Anglada, pare de la il.lustradora Lola Anglada.

En el moment de la segregació Montgat tenia també les seves escoles, presó preventiva i fins i tot tenia el seu propi marquès. Mentre Tiana tenia el marquès de Monistrol, Montgat tenia el de Monsolís. Ni amb el marquès coincidien.

Montgat tenia també llurs pròpies entitats, independents de les de Tiana. Ja he esmentat anteriorment la Confraria de l’Alegria de principis del segle XVIII. A començaments del segle XX tenia el seu propi club de futbol, la seva societat coral la Sociedad Coral Montgatina, l’Ateneu Montgat de caràcter cultural, i entitats recreatives tals com l’Armonia i el Centre Familiar (de Les Mallorquines) entre d’altres.

Davant de tot lo esmentat, podem pensar que el 17 de juliol del 1933, data de la segregació, Montgat ja existia com a poble, però que la seva administració depenia de Tiana. Cal destacar dos fets pels quals, des de l’exterior, també es veia a Montgat amb identitat pròpia.

Un són les notícies de la premsa de la segona meitat del segle XIX i principis del XX sobre fets ocurreguts a Montgat. Al començament de la ressenya apareix Montgat sense cap referència a Tiana, tractant Montgat com a municipi. Un altre detall són les postals de Montgat que varen començar a sortir a començaments del segle XX, de les que se’n reprodueixen unes quantes en aquest número: no en conec cap que faci referència a Tiana o que hi hagi la ressenya de Montgat amb Tiana entre parèntesi a continuació. I és que Montgat, amb el pas de la carretera pel seu terme i la seva estació, era més conegut i amb més trànsit que Tiana. Recordem les dificultats d’accedir a Tiana per la riera o pel camí vell, fins que va ser construïda la carretera l’any 1907 que la unía amb Montgat.

La segregació de Montgat, igual que la de tots els pobles marítims del Maresme, es degué a la identitat pròpìa del poble de Montgat, i si no es va produir abans va ser degut a la llei municipal del 1877, que estava en vigor i per la qual, per poder segregacionar-se, la població mínima del municipi segregacionat havia de ser de 2.000 habitants, condició que no complia Montgat.

I un detall que es contradiu amb l’afirmació de que una causa de la segregació era que l’Ajuntament de Tiana no satisfeia les necessitats dels montgatins, és que en el moment de la segregació hi havia majoria de regidors de Montgat, que podien decidir, per tant, segons els seus interessos.

No tenim constància des de quan els montgatins es varen començar a plantejar la segregació i aquesta va esdevenir tema de tertúlia. No seria res d’estrany que cap a finals del segle XIX la segregació ja fos un somni, encara llunyà,  a la espera d’arribar als dos mil habitants que exigia la llei en  veure,   com a mesura que passaven els anys, s’anava convertint en una realitat a la resta dels pobles del Maresme.

Les eleccions municipals del 14 d’abril del 1931, que varen marcar el començament de la Segona República, varen tenir la seva singularitat a Tiana. Montgat ja havia superat en població a Tiana, cosa que implicava que, dels onze regidors, cinc eren elegits pel districte de Tiana i sis pel de Montgat.

En el ple del 16 d’abril del 1931 va haver-hi un acord unànime entre els regidors, i el montgatí Carmel Casanovas Riera resultava elegit alcalde. Poc després, el 17 de juliol del 1933, es consumava la segregació.

LA SEGREGACIÓ

            En el programa de la Festa Major de Sant Jordi de l’any 1957 hi ha un article sobre Montgat que, entre altres temes, parla de la segregació. Un paràgraf amb el títol “Causes que determinaren la segregació” diu: “La causa primera i el factor determinant de la voluntat col·lectiva de segregar-se per constituir-se en municipi autònom, haurem de cercar-la en la política negativa dels Ajuntaments populars de Tiana, que no varen saber  atendre les ànsies de millorament moral i material dels llogarets agregats de Montgat i de Les Mallorquines, guardant-los-hi l’afecte i consideració a que tenien dret per la seva capacitat econòmica i per la seva importància demogràfica; doncs no altra cosa significa el fet, en sí molt eloqüent, de no disposar d’escoles pròpies locals i de no haver portat a terme , en el curs de la seva llarga unió administrativa, cap obra pública de notable importància en benefici d’ambdós nuclis urbans agregats.”

En termes semblants s’expressa la publicació de l’any 1987 que porta per títol “Montgat poble de futur” de l’Ajuntament de Montgat. En un paràgraf podem llegir: “Montgat vivia en aquests primers anys de segle un creixement del factor segregacionista envers Tiana. Hi havia una voluntat col·lectiva d’independència perquè l’Ajuntament popular de Tiana no va saber atendre les necessitats  i ànsies de millora moral i material dels llogarets agregats de Les Mallorquines i Montgat, que no tenien escoles ni administració, ni cap organització per atendre les obres públiques a cap dels nuclis agregats.”

El meu punt de vista no està en absolut d’acord amb l’afirmació de que la causa  de la segregació fos que l’Ajuntament no va saber atendre les necessitats dels ravals agregats.        Montgat i Les Mallorquines reclamaven a l’Ajuntament millores com sempre les han reclamat els barris i avui continuen reclamant, tant a Tiana el seu barri de La Virreina com a Montgat barris com Can Maurici, sense que aquestes lògiques reclamacions impliquin una voluntat d’independència o segregació.

            També es podria afirmar que l’Ajuntament de Tiana va ser el que millor tractava, de tot el Maresme, el seu barri marítim, ja que Montgat va ser l’últim en tot el Maresme en segregacionar-se, i tampoc crec que això sigui cert en absolut.

            Des del meu punt de vista, i segons l’exposa’t en el número 6 d’aquesta col·lecció, la segregació de Montgat, igual que la de tots els pobles marítims del Maresme, va ser deguda a la identitat pròpia del poble de Montgat, i si no es va produir abans  va ser per la llei municipal de l’any 1877, que era vigent, per la qual per poder segregacionar-se la població mínima del municipi segregacionat tenia de ser de 2.000 habitants, condició que no complia Montgat.

            I un altre detall que està en contradicció amb l’assentada afirmació de que l’Ajuntament de Tiana no satisfeia les necessitats dels montgatins, és que en el moment de la segregació  hi havia majoria de regidors de Montgat que podien, per tant, decidir segons llurs interessos.

            No tenim constància des de quan els montgatins es varen començar a plantejar la segregació i ser aquest un tema de tertúlia.  No seria d’estranyar que ja a finals del segle XIX la segregació ja fos un somni, encara llunyà, a l’espera d’arribar als 2.000 habitants que exigia la llei, en anar veient que al llarg dels anys s’havia anat convertint una realitat en la resta de pobles del Maresme.

            Aquest estudi, tal com he esmentat, està basat únicament en les dades obtingudes a l’arxiu municipal. Molts serien sens dubte els fets, reunions i discussions dels que no n’ha quedat  constància escrita i que documentarien  amb més detall  aquest estudi de la segregació. Tampoc he recollit cap testimoni oral, que enriquiria les dades aportades, per la dificultat de poder verificar.

            Entrem ja de ple en el procés de la segregació, analitzant la situació política a Tiana.

            Les eleccions municipals del 14 d’abril del 1931 que varen marcar el començament de la II República, tingueren la seva singularitat a Tiana. Montgat  ja havia superat a Tiana en població, lo qual implicava que dels onze regidors cinc eren escollits pel districte de Tiana i sis pel de Montgat. 

            En el ple del 16 d’abril va haver-hi un acord unànime entre els regidors, i el montgatí Carmel Casanovas Riera va sortir escollit alcalde. Les discrepàncies sorgiren a l’hora d’escollir el primer tinent d’alcalde, que va recaure en un altre montgatí, Francesc Villà, per sis vots favorables contra cinc. Aquesta elecció va provocar una enèrgica protesta de la minoria tianenca que afirmava que era una desconsideració sistemàtica i antidemocràtica envers el primer districte, i renunciava a prendre part en la votació dels càrrecs que quedaven per nomenar així com a exercir-los. Les votacions varen acabar, doncs, elegint altres dos montgatins per als càrrecs de segon tinent d’alcalde i de regidor Síndic per sis vots a favor i cinc abstencions. Veiem, doncs, que ja des del primer dia  d’aquest nou consistori, els regidors s’oblidaren de la clàssica divisió entre dretes i esquerres, i la tònica govern-oposició va passar a ser Montgat-Tiana.

            La tensió estava latent en el següent ple celebrat el dia 21. El senyor Francesc Villà, creient just de no deixar sense representació als regidors del primer districte, renuncia al càrrec de primer tinent d’alcalde a favor dels regidors del districte primer. Aquests no accepten l’oferiment i a continuació s’elegeixen els membres de les comissions de Governació i Hisenda, resultant elegits només regidors del segon districte - Montgat i Les Mallorquines -  després de la renúncia de prendre part en la votació dels regidors del primer districte.

            Tal com he comentat abans, malgrat que no hi ha constància documental, la possibilitat de plantejar la segregació de Montgat ja deuria estar en el pensament de gran part de montgatins. Però resulta que la primera referència documental és d’aquest ple del 21 d’abril, i el que es planteja no és la segregació de Montgat   sinó la de Tiana.

            El senyor Eduard Simó, regidor del primer districte pel Partit Catalanista Republicà, va presentar la següent proposta: “L’Ajuntament de Tiana acorda no oposar-se a la pròpia determinació del districte primer de separar-se i constituir-se en municipi independent”. A lo qual el senyor alcalde diu que fent honor al seu criteri liberal, en principi no es pot oposar a la pretensió del districte primer de separar-se de la resta del terme. El ple s’acaba amb diferents manifestacions: per part dels regidors de Tiana, que no es consideren representats per l’alcalde senyor Casanovas, i els de Montgat, que no s’oposen a la separació del districte primer. D’aquesta proposta de segregació se’n torna a parlar en el ple del 5 de maig, en que el senyor Simó es ratifica en la seva petició indicant que la seva proposta no és oficiosa sinó que és oficial i reitera que s’abstindran de tota col·laboració amb l’equip de govern, ja que corren rumors que l’alcalde  està fent gestions per oposar-se a la separació del districte primer. L’alcalde reitera que la primera tinència d’alcaldia està sempre a disposició del districte primer. Sobre aquesta proposta de segregació no he trobat més dades documentals, desconeixent, per tant, fins a quin punt va arribar a tramitar-se.

            Amb el pas dels mesos, els regidors de Tiana (del primer districte) accepten alguns càrrecs de col·laboració o representació, sense formar part de cap comissió, però la primera tinència d’alcaldia va continuar a càrrec del senyor Francesc Villà fins el 17 de novembre, data en que va presentar la seva renúncia al càrrec per oferir-la als regidors del primer districte. Portada a terme una votació per aquest càrrec, varen empatar el senyor Garriga, en representació de L’Ateneu Tianenc, i el senyor Vilarnau, pel Foment Cultural. Una segona votació va donar el càrrec al senyor Vilarnau, amb les protestes de l’Ateneu, ja que aquest grup tenia la majoria del primer districte.

            Per tal d’evitar que es reprodueixin les situacions creades en les votacions dels plens del 16 d’abril i 17 de novembre, el ple aprova una proposta de l’alcalde senyor Casanovas perquè futurs Ajuntaments no actuïn d’esquena a la raó. S’aprova que el consistori faci una votació plena per escollir l’alcalde, però com sigui que els nuclis de població són tres, i dos les tinències d’alcaldia, el nucli de més població que no tingui l’alcalde disposarà de la primera tinència d’alcaldia i la resta la tercera, sense que en l’elecció d’aquests càrrecs hi puguin intervenir els representants dels altres nuclis. Sàvia proposta i savi acord, que després mai va arribar a posar-se en pràctica, ja que abans de les properes eleccions va tenir lloc la segregació.  

            El 14 d’abril del 1932 es celebra el primer aniversari de la República amb una audició de sardanes. En aquelles dates les celebracions que afectaven a tot el municipi  es portaven a terme a les bateries, lloc que es considerava equidistant entre Tiana, Montgat i Les Mallorquines.

            Els plens municipals eren públics i la tensió entre els assistents anava en augment. La por d’alguns regidors per la seva integritat  física va fer necessària la presència de la Guàrdia Civil a la plaça el juny del 1932.

            A finals de juny del 1932 i en el transcurs d’una conferència que va donar l’alcalde senyor  Casanovas a Les Mallorquines, va insinuar la possibilitat de la separació de Montgat i Les Mallorquines . Uns dies més tard, el 17 de juliol, va tenir lloc la inauguració del nou local  de la Biblioteca Popular de Les Mallorquines.

            En l’ambient ja anava prenent forma una possible separació del districte segon respecte del districte primer, tal com consta en l’acta del ple del 13 de desembre del 1932. En aquell ple l’alcalde senyor Casanovas va fer constar que no tenia  cap interès ni en pro ni en contra sobre aquell assumpte. Montgat ja havia sobrepassat els dos mil habitants i poc després seria presentada a l’Ajuntament la sol·licitud de segregació.

            A finals del mes de desembre va ser presentat el document signat per 420 veïns de Montgat (de un total de 675) que portava data del 25 d’octubre del 1932, i que demanava la segregació del districte segon, és a dir, Montgat i Les Mallorquines. El document constava d’un total de 19 folis, dels quals 5 eren fulls escrits i els altres 14  contenien les signatures dels veïns. Cal esmentar que tenien la qualitat de veïns els majors de 25 anys que portessin més de dos anys de residència en el terme municipal, ja fossin homes o dones, amb l’exclusió de les dones casades, ja que no se les considerava emancipades.

            El document va quedar redactat el 25 d’octubre, i la recollida de signatures entre els veïns va durar uns dos mesos, de manera que la sol·licitud va ser presentada a l’Ajuntament a finals de desembre.

            Les raons que es manifestaven en el document per a sol·licitar la segregació eren que Tiana i Montgat eren dos nuclis de població completament independents, que vivien sense relacionar-se ni poc ni molt. Tiana era un poble de muntanya i Montgat de mar, separats per una distància de tres quilòmetres aproximadament. Exposaven en el document la falta total de convivència entre Tiana i Montgat, que Montgat disposava de tots els mitjans necessaris per viure amb independència  i que mai, i en especial els últims lustres, havien tingut la necessitat d’ajut del poble de Tiana.

            També manifestaven que la relació natural de Montgat difícilment es produïa amb Tiana, que es trobava a la muntanya, sinó que per contra aquesta relació natural tenia lloc més aviat amb  altres pobles del litoral, amb els que estava comunicat pel ferrocarril. Els habitants de Montgat no tenien cap prevenció ni mala voluntat envers els de Tiana, però com que vivien en un aïllament absolut d’ells, no estaven conformes en que indefinidament en tinguessin de dependre, tenint com tenia Montgat un major nucli de població. Montgat ja és major d’edat per no dependre de Tiana ni de cap altre poble, afirmaven els veïns de Montgat. Per la importància d’aquest document es reprodueix literalment en un annexe.

            Un cop presentada la instància a l’Ajuntament demanant que aquest doni la seva conformitat a la conversió del nucli de població en un nucli independent, els cinc regidors de Montgat, senyors Villà, Argemí, Mir, Estadella i Pedrisa, proposen a l’Ajuntament arribar a un acord  per accedir a la sol·licitud que formulava la majoria de veïns de Montgat, i que es posi a informació pública per si algú considerava convenient manifestar-se sobre la constitució de Montgat  com a  municipi independent.

            El tema fou tractat en el ple de l’Ajuntament del 3 gener del 1933, en el que va ser llegida la instància presentada pels veïns de Montgat.

            Després de la lectura del document, crec convenient reproduir les declaracions del senyor Casanovas: “Com veuen els senyors regidors ací reunits, es tracta de que un nombre de veïns del districte segon demanen la segregació de Montgat per a constituir-se en municipi independent i, com tothom ja sap que per aquest assumpte s’han fet diferents gestions abans de portar-lo al consistori, i encara que n’era contrari de la segregació, vista la insistència i interès des del segon districte i amb l’esperit de franca cordialitat en que ho tramiten i la bona disposició de tots els partits polítics i gairebé de tots els habitants de tot el terme, li sembla bé d’aprovar-ho en principi. Però abans, cal suspendre la sessió per uns instants, a fi de que tots els regidors es puguin posar d’acord si així coincideixen els parers, per deliberar dit assumpte en plena seguretat i convicció.”

            El regidor senyor Simó va parlar tot seguit en nom del districte primer, afirmant que donarà el seu vot a favor de l’esmentada segregació sempre que aquesta es faci en base als acords del present municipi i que es retiri de la instància tot el que faci referència a que la divisió del terme i altres punts pugui ser modificat pels municipis que es formen de l’actual. També va afirmar que no s’oposaran a la voluntat del districte segon, sempre i quan que des d’ara i en endavant no es presenti cap projecte que benefici ni directa ni indirectament a un sol districte, així com que es donin per retirats tots els projectes presentats fins a la data que facin referència al mateix concepte.

            Es va acceptar la proposta del senyor Simó i a continuació es va nomenar una comissió que, juntament amb dos lletrats, hauria de confeccionar una memòria de tots els extrems de la sol·licitud de segregació.

            La redacció de la memòria va ser molt ràpida, doncs en el següent ple del 10 de gener ja és presentada per la comissió. El document començava dient: “la segregació del segon districte del terme municipal de Tiana, a fi de constituir-se en municipi independent, com sigui que es porta a terme de comú acord, suposa un desig d’avinença i a aquest fi totes les representacions que han intervingut fins avui han demostrat la millor voluntat”. El document continua amb una sèrie de punts base de l’acord de segregació, tals com que la divisió territorial s’establia d’acord amb la de les parròquies amb una lleugera modificació. En compensació de que l’Ajuntament de Tiana es quedava les propietats de l’escorxador, Casa de la Vila, mobiliari i les dues escoles, reconeixia un deute de cinquanta mil pessetes. Preveia mancomunar un servei, el del secretari senyor Ribó, fins a la seva jubilació: als matins a Tiana i a les tardes a Montgat. L’Ajuntament de Tiana guardaria l’arxiu dels documents. L’Ajuntament de Montgat facilitaria que el de Tiana pogués conduir les aigües residuals sense que pogués cobrar cap arbitri per aquest dret de pas.

Aquest document va  servir de base per a la redacció de l’expedient de segregació realitzat el mes següent i per al decret del 6 de juliol sobre la segregació. Les seves clàusules es reprodueixen, amb molt poques modificacions, en l’expedient de segregació i en el decret de la Generalitat  del 6 de juliol, raó per la qual aquest acord de la comissió no està inclòs en els annexes.

L’alcalde senyor Casanovas va dir no estar d’acord amb la proposta de la comissió perquè es modificava l’antiga divisió del terme, que era la de les parròquies, doncs si bé la instància que dirigien els veïns de Montgat  potser envaïen una part de Tiana, l’acord de la comissió envaïa part de la de Montgat, per lo qual demanava que quedés sobre la taula durant vuit dies.

Sembla que els que tenien pressa eren els regidors de Tiana, doncs  el senyor Simó demana que no es demori més aquest assumpte i que es passi a la votació. Finalment, es passa a la votació amb l’única finalitat de donar coneixement del document al públic i que l’Ajuntament faci seus els principis d’acord. Es va aprovar per sis vots a favor (quatre de Tiana i dos de Montgat) per tres en contra (els tres de Montgat) per lo que la Presidència va dir que, en haver-se produït un desacord antre l’Ajuntament i l’alcalde amb motiu de la proposta que s’acabava de votar, presentava la dimissió del càrrec d’alcalde.

El senyor Simó, que en diverses ocasions havia atacat l’alcalde demanant la seva dimissió, li demana ara que la retiri, ja que la votació no era per presentar una moció a l’alcalde sinó per aprovar el que era fruit de la intel·ligència de la comissió. En semblants termes varen expressar-se la majoria de regidors, retirant finalment l’alcalde la seva dimissió. Una reunió de l’endemà diumenge dia 15  va modificar els límits de la divisió territorial, més d’acord amb els criteris de l’alcalde, en els que Can Aleix quedava a Montgat. Finalment, el dia 17 s’acorda publicar-ho en el Butlletí de la Generalitat i en el Butlletí Oficial de la Província a proposta del senyor Simó. El 23 de gener comença el termini d’exposició pública.

Uns dies més tard, Joan Vila Cabot, propietari de Can Aleix, presenta una instància sol·licitant que la seva propietat es quedi en el municipi de Tiana.

Per les intervencions del senyor Simó sembla que hi hagi més pressa per part de Tiana que  no pas de Montgat per aconseguir la desitjada segregació.

El 13 de febrer es celebra una sessió extraordinària amb l’únic punt a l’ordre del dia d’aprovar la segregació sol·licitada pels veïns del districte segon, un cop finalitzat el termini d’exposició pública. Durant aquest temps, a part de la instància presentada pel senyor Joan Vila Cabot, se’n presentà una altra signada per 284 veïns del districte primer (Tiana) i amb el segell de diverses entitats legalment constituïdes, que es manifestaven a favor de la segregació. Reproduint alguns paràgrafs, la instància deia: “És precís que a l’expedient hi consti que s’han manifestat els veïns de Tiana en sentit favorable a la segregació demanada pel districte segon”. Els tianencs, ben lluny d’oposar-nos a la segregació, ens sentirem complaguts i fins orgullosos d’haver contribuït a crear una nova vila catalana que té força per a desenvolupar-se i que sap reclamar la seva llibertat amb paraules de franca i serena cordialitat”. “El benestar col·lectiu imposa la disgregació ara que pot ésser realitzada harmònicament”. Per la importància d’aquest document signat per tres quartes parts dels homes veïns del districte primer de Tiana i quatre de llurs entitats, es reprodueix literalment en un annexa.

El ple del 13 de febrer finalitza creant-se una altra comissió per a redactar l’expedient de segregació prenent com a base els acords que s’havien pres fins a la data. En la següent sessió del 21 de febrer, l’expedient definitiu ja estava confeccionat i s’aprova amb alguns petits retocs. Ja només faltava el vist i plau de la Generalitat de Catalunya. Hi havia un acord de segregació sense discrepàncies entre les dues parts afectades. Montgat es volia separar i Tiana creia convenient i necessària la separació.

Al matí del dia 1 de març es va entregar l’expedient a la Generalitat de Catalunya en un acte al que hi acudiren els regidors de l’Ajuntament.

Al llarg dels següents plens ja es detecta que els regidors estan més pendents de la futura segregació, que donen per feta, que per altres assumptes de govern. S’obren uns comptes per a les despeses que afecten a un sol municipi, com per exemple la Festa Major de Sant Jordi i la de Sant Joan, que van al compte de Montgat, petites obres que afecten a un sol districte, tot per liquidar en el moment de la segregació.

Els regidors i els veïns de Montgat i de Tiana, però, encara varen tenir d’emportar-se un disgust i uns dies de suspens. Malgrat que Montgat ja havia superat els dos mil habitants, en segregar-se deixava Tiana amb menys de dos mil, assumpte que estava en contradicció amb la llei municipal del 1877. Efectivament, el 24 de març l’alcalde s’assabenta que en l’informe emès pel Cap del Departament d’Administració Local, atenent a les disposicions vigents, no pot concedir-se la segregació per quan l’article segon de la repetida llei del 1877 preveu que no pot segregar-se cap terme municipal que deixi una part que no arribi als dos mil habitants.

La polèmica arriba al consistori per tal de decidir les passes a seguir,  i es presenten diferents alternatives en el debat, arribant-se a contemplar la dimissió de tots els regidors; però finalment és rebutjada aquesta idea perquè s’haurien de portar a terme unes noves eleccions, amb un resultat de interinitat dels nous regidors fins que entrés en vigor la nova llei municipal.

Per fi, i per estar en tràmit la elaboració de la nova llei municipal, s’acorda a finals de maç dirigir un prec a la Generalitat per tal que en la nova llei municipal que ha d’estructurar el Parlament català, es tingui en compte concedir a tots els municipis catalans aquella autonomia necessària per al seu desenvolupament, i en particular per a tots aquells casos de segregacions de termes municipals i, a ser possible, que l’esmentada llei pugui ésser promulgada abans de les properes eleccions municipals.

            A l’abril ja es creia que l’aprovació de la segregació era qüestió de dies, per tant era convenient procedir a la recerca d’un local apropiat per a la Casa de la Vila  del nou municipi. S’acordà reservar un local de Josep Pedrisa Cendrós  que reunia les condicions desitjables i que estava situat al barri de Les Mallorquines. El 18 d’abril es va acordar, així mateix, el lloguer del local propietat del senyor Pedrisa pel preu de vuitanta pessetes mensuals. De manera provisional, i fins a la segregació, es podria fer servir com a Tinència d’alcaldia.

            A començaments de juny, el Parlament de Catalunya va discutir el projecte de llei que feia referència a les segregacions de termes municipals, i s’aprova el 16 de juny. Aquest projecte de llei preveu que els termes municipals es podran segregar encara que no reuneixin les condicions de l’article segon de la llei del 2 d’octubre del 1877, únic impediment que hi havia  per a la segregació del barri de Montgat del terme municipal de Tiana.

            Per una proposta del senyor Simó, es forma una comissió formada per l’alcalde senyor Casanovas i els regidors senyors Argemí, Garriga i Llongueras, en representació de les diferents fraccions polítiques, per felicitar el Conseller de Governació de la Generalitat i manifestar-li l’agraïment per l’activitat demostrada en aquest assumpte.

            Aprovada la llei, ja només restava esperar la publicació del decret de la segregació del barri de Montgat del terme municipal de Tiana. S’ha de tenir tot preparat, per lo qual el 20 de juny s’acorda procedir a la reforma del local destinat a Casa de la Vila del nou municipi, així com la compra del mobiliari indispensable per a la mateixa. El propi alcalde senyor Casanovas, juntament amb el regidor senyor Argemí, es varen cuidar personalment d’aquesta tasca.

            Davant de l’imminència de la segregació de Montgat, es creu necessari el nomenament d’un oficial de secretaria. El 27 de juny es nomena oficial interí al veí Lluís Vinyes i Canta, de 26 anys i amb domicili al carrer Sant Jordi, que començaria a treballar a partir del 1 de juliol amb una retribució de tres mil pessetes anuals. Per a la provisió definitiva d’aquesta plaça ja es realitzaria una convocatòria entre els veïns i joves de Montgat.

            Per a la plaça de secretari, tal com s’ha esmentat en la memòria redactada el mes de gener, preveien que l’actual secretari continués prestant el servei per als dos Ajuntaments fins a la seva jubilació, i d’aquesta manera cada Ajuntament pagaria la meitat del seu sou, amb lo qual s’estalviaven l’altra meitat.

            L’aleshores secretari de l’Ajuntament de Tiana era Joan Ribó i Palau, funcionari municipal des de l’any 1899, i que ocupava el càrrec de secretari des de l’any 1914.

            Per fi, en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya nº 63, del 8 de juliol, es publica el decret de data 6 de juliol que autoritza la segregació del districte segon del terme municipal de Tiana. El decret establia que en el termini de vuit dies a partir de la seva publicació, s’havia de procedir a la constitució del nou municipi de Montgat. El termini s’acabava, doncs, el 17 de juliol.

            L’article segon del decret establia que per regir l’Ajuntament de Montgat interinament i mentre no fossin escollits els representants legals del poble, eren designats els veïns de Montgat senyors Pere Rodés i Raymond, Francesc Casadesús i Teixidor, Josep Colldeforns i Marigot i Joan Batlle i Font, els quals apareixien com a proposats en l’expedient de segregació signat pels quatre-cents vint veïns de Montgat.

            El 13 de juliol són convocats aquests quatre veïns a l’Ajuntament de Tiana en sessió extraordinària per ser informats oficialment del decret.

            El nomenament d’aquests únics quatre veïns per a constituir el nou Ajuntament de Montgat, va trencar, en un principi, els esquemes plantejats pels montgatins per al seu primer consistori. La gestació i la tramitació de l’expedient de segregació va ser feta pensant en tot moment que els 6 regidors  de Montgat escollits en unes eleccions democràtiques continuarien en els seus càrrecs. Per això, a l’expedient es senyalaven només quatre comissionats amb la intenció de completar el nombre de 10 regidors que senyalava la llei del 1877 per als municipis de 2000 a 3000 habitants.

            Un altre punt de la llei que també va trencar les previsions va ser el punt que deia que l’actual secretari tenia d’escollir entre una de les dues secretaries. No podien, per tant, els dos Ajuntaments compartir secretari i aprofitar-se ambdós de la llarga experiència  del senyor Ribó. El que sí podien els dos Ajuntaments era promoure seguidament un expedient d’agrupació forçosa als efectes de tenir un secretari comú.

            El senyor Ribó va demanar poder continuar prestant els seus serveis com a Secretari de l’Ajuntament de Tiana, motiu pel qual el recentment nomenat oficial interí Lluís Vinyes i Canta és nomenat secretari habilitat fins que no n’hi hagi un d’oficial.

            Degudament assessorats i considerant que el decret de la Generalitat no destituïa als representants escollits democràticament pel segon districte municipal de Tiana, que corresponia exactament al terme municipal del futur municipi de Montgat, l’alcalde senyor Casanovas, el 16 de juliol, emet un decret convocant als regidors i als quatre veïns nomenat per decret per a la constitució del nou Ajuntament per al dia següent, 17 de juliol.

            El 17 de juliol del 1933, a les 19 hores i a la Casa Consistorial del poble de Montgat ubicada al barri de Les Mallorquines, va tenir lloc el ple pel qual quedava constituït el nou municipi de Montgat, amb l’assistència dels sis regidors senyors Carmel Casanovas, Salvador Argemí, Josep Pedrisa, Jaume Estadella, Francesc Villà i Jaume Mir, i els quatre veïns comissionats que passen a formar part tots ells del nou Consistori. Després d’una votació, el senyor Casanovas és escollit alcalde per vuit vots a favor i dues abstencions, renunciant tot seguit el senyor Casanovas al·legant el poc entusiasme que havia sentit per la segregació i el poc temps de que disposava per portar a terme la gestió que se li encomanava.

            Malgrat la insistència dels presents, el senyor Casanovas renuncia novament i comunica que farà tot el possible per tal d’eludir la responsabilitat de ser alcalde. Feta una nova votació, el senyor Pere Rodés i Raymond és nomenat primer alcalde del nou municipi de Montgat. El senyor Casanovas és escollit primer tinent d’alcalde  i el senyor Colldeforns segon tinent d’alcalde després de diverses votacions. Cal destacar que el senyor Pere Rodés, veí de Les Mallorquines, era el primer signant de la sol·licitud de segregació que realitzaren els 420 veïns del districte II.

            Dues hores i quinze minuts va durar aquest primer ple en el que, com hem pogut veure, dos dels quatre veïns comissionats varen ser escollits per a càrrecs de la màxima responsabilitat.

            El dia següent, el 18 de juliol, es celebra a l’Ajuntament de Tiana una sessió extraordinària . Al constituir-se el nou municipi de Montgat, els sis regidors del fins aleshores segon districte havien perdut el veïnatge a Tiana per adquirir-lo a Montgat, cessant automàticament del càrrec de regidor de Tiana segons el que disposava la llei del 1877. S’havia de constituir, doncs, el nou Consistori de Tiana.

            S’havia de procedir a l’elecció d’alcalde i tinents d’alcalde, nomenament que corresponia als regidors escollits per un major nombre de vots en les eleccions de l’abril del 1931. Eduard Simó va ser nomenat alcalde de Tiana, Marcel·lí Garriga primer tinent d’alcalde i Eudald  Parera segon tinent d’alcalde, tots ells d’Esquerra Republicana de Catalunya. Els regidors de la dreta Cebrià Vilarnau i Enric Llongueras quedaven a la oposició.

            Posteriorment, i en compliment de l’apartat 1 de l’article 1er. del decret de segregació,  es va formar una comissió encarregada de la liquidació i partició dels interessos disponibles per meitat. Tal com es va quedar el mes de gener es van comptabilitzat totes aquelles despeses de l’any 1933 que havien estat en benefici d’un sol municipi. A Montgat s’havia procedit a la col·locació de voreres a la Colònia Argentina, el lloguer del local de Josep Pedrisa Cendrós per a destinar-lo a Casa de la Vila del futur municipi de Montgat, així com les despeses portades a terme en la reforma del local i compra del mobiliari, subvencions atorgades per a la celebració de les Festes Majors de Sant Jordi a Les Mallorquines i Sant Joan a Montgat, subvenció a favor de la biblioteca popular del barri de Les Mallorquines, plaques i números necessaris per a la retolació dels carrers de Montgat, i les clavegueres que anaven des del carrer Prat de la Riba fins al carrer del Requet; i en el cas de Tiana, les despeses ocasionades per l’escomesa realitzada de l’aigua i el gas des del carrer de Monistrol fins a la Colònia Cruspinera.

            Un altre punt que contemplava el decret de segregació eren les finques pròpies de l’Ajuntament, tals com l’Ajuntament, escoles i escorxador existents en el districte I, és a dir Tiana, que quedaven propietat de Tiana, i els edificis o finques ubicades a Montgat, que quedaven propietat del nou municipi. Com a compensació, Tiana va tenir de pagar durant deu anys 5.000 pessetes anuals a Montgat, pagaments que per motiu de dificultats financeres Tiana realitzava normalment amb retard: concretament, les últimes 15.000 pessetes no es varen pagar fins el desembre del 1957.

            Un altre acte que s’havia de portar a terme segons la Llei Municipal Catalana era la fitació (posada de fites ) dels termes de Montgat i Tiana, d’acord amb l’apartat B de l’article I del decret de segregació. Aquest acte no es va celebrar fins cinc anys més tard, concretament el 25 de juny del 1838, quan es varen col·locar un total de 12 fites de pedra natural que portaven gravades en un costat (el que donava a Montgat) una M i a l’altre costat (el corresponent a Tiana)  una T.

            Seria interessant saber si en queda alguna d’aquelles dotze fites, record d’aquella segregació que va tenir lloc fa ja quasi setanta anys.

            I per últim, una pregunta la resposta a la qual queda a l’aire. Què hauria passat si quan Montgat va superar els 2000 habitants Tiana hagués tingut major nombre de població que Montgat, amb lo qual també hauria tingut major nombre de regidors que Montgat? S’hauria oposat Tiana a la segregació? Hauria aconseguit Montgat la segregació?

            Jo, particularment, crec que Montgat també hauria aconseguit la segregació. Segurament, amb més controvèrsia i debat, i un procés potser una mica més llarg, però per la realitat social i per el que històricament ja havia passat en els altres municipis del Maresme, jo crec que Montgat hauria aconseguit igualment la segregació.

Relació d’annexes:

I. Sol·licitud dels veïns de Montgat per constituir-se en municipi independent

II. Instància dels veïns de Tiana manifestant-se en favor de la segregació.

III. Dictamen definitiu de la comissió per a l’expedient de la segregació.

IV. Decret de la Generalitat del 6 de juliol del 1933 sobre la segregació de Montgat.

V. Ple constitucional de l’Ajuntament de Montgat del 17 de juliol del 1933.

VI. Ple de l’Ajuntament de Tiana del 18 de juliol del 1933.

VII. Acta de Fitació dels termes de Montgat i Tiana.

ANNEX I

Instància presentada pels veïns de Montgat; sol·liciten constituir-se en municipi independent.

Magnífic Sr.: Els sotasignats, veïns del municipi de Tiana, amb residència a Montgat, tots ells proveïts de la corresponent cèdula personal, respectivament, manifesten:

Que aquest escrit té per objecte fer constar la voluntat de tots els compareixents en el sentit de que Montgat es constitueixi en municipi independent de Tiana i, per tant, que com a conseqüència de la seva presentació, es tramiti l’expedient que la llei exigeix encaminat a la constitució del nou municipi de Montgat.

1º Però abans d’entrar a l’estudi del fons de la qüestió els sotasignats han de formular dues declaracions prèvies.

La primera d’elles és la relativa a la llei que cal observar per a tramitar l’expedient de segregació de Montgat. Aquesta llei no es altra que la municipal del 2 d'’octubre de 1877, per haver estat restablerta per l'’article 4 del Decret del Govern Provisional de la República, de 16 juny de 1931, convalidat per llei de 15 de setembre del mateix any, a més i segons l'’article 3 de l'’indicat Decret segueix també el Reglament de Població i Termes municipals de 2 de Juliol de 1924. Tenim, per tant que les disposicions que al cas son aplicables, són les contingudes en la llei esmentada  de 2 d’octubre de 1877, i com a preceptes complementaris, els continguts en el Reglament que fem esment, sempre i quan no s’oposin als preceptes de la dita llei, ja que aquest només ha estat restablert condicionalment, o sigui en tot allò que no s’oposi a la dita Llei Municipal de l’any 1877.

La segona declaració prèvia que han de formular els sotasignats, fa referència a la personalitat dels mateixos, en quan al dret que els dóna la llei per a demanar la segregació de Montgat i per a constituir-se en municipi independent. En aquest sentit, han de declarar que els que demanen la segregació són els veïns del municipi de Tiana domiciliats a Montgat, ja que segons l’article 5 de la llei dita de 2 d’octubre de 1877, i l’article 20 del Reglament de Població i Termes municipals, han d’esser precisament els veïns els que sol·licitin la segregació.

Per tant, signen aquesta instància els que reuneixen l’esmentada qualitat de veïns o sigui els majors de vint-i-cinc anys, que porten dos anys de residència en aquest terme municipal, siguin homes o dones, amb la sola exclusió en quant a les darreres, de les que són casades, ja que aquestes encara no se les considera emancipades.

Els que inicien aquest expedient de constitució del municipi de Montgat han fet aquestes dues declaracions prèvies a fi de que en la tramitació de l’expedient, no pugui haver-hi cap dificultat en quan al procediment que cal seguir i les lleis que són del cas aplicar, i també en quan a la personalitat dels qui fan la demanda de segregació.

2º.- El primer que exigeix la llei per a poder demanar la constitució d’un nou municipi és que es manifestin les raons en que es justifica aquesta constitució. En aquest sentit, declaren els sotasignats, que Tiana i Montgat constitueixen dos nuclis de població completament independents, que viuen sense relacionar-se ni mica ni gens. Tiana és una població de muntanya i Montgat és un poble de mar, separats per una distància de tres quilometres aproximadament.

Tots els tractadistes moderns, convenen en que el municipi és una associació natural de famílies i persones, filla de la convivència, de forma que la llei no fa altra cosa que reconèixer aquest fet natural, per a reglamentar el seu desenvolupament.

Dons bé; aquesta convivència de persones manca en absolut entre Tiana i Montgat, no sols per raó de la distància que els separa i del caràcter diferent que sempre hi ha entre un nucli de població de muntanya i un altre de marítim, sinó també per quan disposant, com disposa Montgat de tots els mitjans de vida necessaris per a viure amb independència de tot altre nucli, mai i sobretot en els darrers llustres ha tingut necessitat de recolzar-se en el poble de Tiana.

De tal manera és així, que avui Montgat disposa de tots aquells serveis que son peculiars a tot nucli de població independent, ja que té Església parroquial, té cementiri, te estafeta de Correus, te mercat per l’abastiment de la població, te safareigs públics, te una bona xarxa de clavegueres, i actualment s’està fent la xarxa per una conducció i distribució d’aigües potables, el naixement de les quals es troba a Montgat mateix. Fins i tot les festes tradicionals no tenen res de comú entre Montgat i Tiana, ja que cada un d’aquests dos nuclis de població té les seves tradicions i festes completament diferents.

En quant a la població de Montgat, passa dels dos mil habitants. De fet, Montgat i Tiana son dos pobles del tot independents, que només conviuen oficialment, sense formar una veritable família municipal i que només manca el reconeixement legal de la independència de Montgat per a que ens trobem davant de dos municipis complementaris definits i perfectament constituïts.

Essent aquesta la situació que de fet té Montgat, resulta gairebé depriment per ell, que hagi de dependre d’un altre nucli de població amb el qual no hi té cap relació, primordialment si es té en compte que Montgat, que depèn actualment de Tiana, té mes població que aquest centre urbà.

Anys enrere, era major la població de Tiana amb referència a Montgat, i en aquest sentit fins a cert punt, quedava justificat que Montgat depengués municipalment de Tiana. Però des del moment en que , en els darrers llustres, Montgat ha tingut un fort desenvolupament i que s’ha fet de condició més important que Tiana, no hi ha raó de cap mena que aconselli continuar formant part d’aquest poble

Cal tenir també en compte, que la relació natural de Montgat difícilment es produeix mai amb Tiana, que es troba a la muntanya i a la qual no han d’anar-hi mai els veïns de Montgat per cap afer, sinó que, pel contrari, aquesta relació natural es determina més aviat amb els altres pobles del litoral, tant de Llevant com de Ponent, amb els quals els uneix el tren ferrat de M Z A i fins i tot una constant relació comercial, que conforme acaba de dir-se, mai es produeix amb Tiana.

Els habitants de Montgat no tenen cap prevenció, ni cap mala voluntat contra els de Tiana, però el cert es que viuen amb un aïllament absolut d’ells i, per tant, no estan conformes en que indefinidament hagin de dependre’n, tenint com té Montgat un major nucli de població, i a més, disposant com disposa de tots els elements que donen la característica i la fisonomia de poble independent. Dit en altres termes; Montgat és ja major d’edat, per no dependre de Tiana ni de cap altre poble.

Aquestes són les raons principals amb que Montgat fonamenta el seu desig de constituir-se en Municipi lliure i independent.

3º.- La llei, o les disposicions legals que havíem dit, han de tenir-se en compte per fer aquesta demanda i tramitar aquest expedient, i imposen el que siguin concretats alguns particulars per a que pugui separar-se un nucli de població d’un altre, a fi de constituir-se en municipi independent. Examinem aquests particulars, per a donar compliment al que disposa la llei.

Primer particular.- Fa referència al nom que ha de portar el nou municipi que ha de formar-se amb la segregació de part del terme municipal de Tiana, que no pot ésser altre que el de Montgat, ja que aquest és el nom seglar per venir de llunyans temps. Pel que fa referència a Tiana continuarà dient-se amb el mateix nom.

Segon particular.- Delimitació del nou municipi de Montgat. Per aquesta delimitació, creuen els sotasignats que el millor és partir d’una dada tradicional i que com a tal no pugui donar lloc a discussió, i en aquest sentit proposen que la delimitació del nou municipi de Montgat sigui aproximadament la que té actualment la parròquia de Montgat, o sigui la següent:

La ratlla de terme de Tiana amb Montgat, començarà on es troba la ratlla del terme d’Alella amb el camí conegut per Baix d’Alella, continuant per l’eix del camí esmentat, fins a trobar-se amb el camí de “Can Regent”, camí que segueix passant fins al nord del camí de “Can Gili”, “Can Vilà” i “Can Roca”, passant pel mig d’aquesta darrera casa i la seva font; travessa després la Riera d’en Font i puja pel camí que passa al nord de “Can Parxet” fins a trobar el camí de Tiana a Montgat, on segueix per l’eix del mateix camí de Tiana-Montgat fins a trobar el camí que te sortida a la carretera de Tiana per la part nord de la casa de la Vídua d’Arno Jäger, continuant per l’eix de l’esmentada carretera. La partió amb els municipis de Badalona, El Masnou i Alella són els mateixos que existeixen ara, però abans d’arribar al punt baix pel camí vell, la ratlla de terme travessa la Riera de Tiana i passant per entremig de les cases d’Aleix i Barrau, puja pel llindar de la finca de la Vídua de Josep Santana i Soler fins arribar a la tàpia del cementiri de Badalona, lloc on passa la ratlla amb el terme d’aquesta ciutat.

Gràficament aquest llindar és el que figura en el croquis que s’acompanya del nou terme municipal de Montgat i del que quedarà de Tiana. Aquesta fitació o partió, tindrà de moment un caràcter provisional, de forma que la definitiva tindrà lloc quan, una vegada constituït el nou municipi de Montgat, sigui nomenada la Comissió intermunicipal en la forma que determina l’article 27 del Reglament de Població i Termes del 2 de juliol de 1924. Per tant, queden fitats els dos termes municipals de Montgat i Tiana en el llindar dels mateixos.

Tercer particular.- Fa referència al croquis del terreny o a la demarcació que després de la segregació tindran els municipis de Montgat i Tiana, la qual és la que figura en el pla que s’acompanya, que és quelcom més que un croquis de l’actual terme. Aquest pla senyala la demarcació que tindran els municipis de conformitat a la fitació que ja ha estat definida.

Quart particular.- La separació de Montgat, del municipi de Tiana, no pot causar cap prejudici dels creditors de l’actual municipi format per aquests dos nuclis de població, per quan, segons una liquidació de resultats recentment feta, apareix que els crèdits contra l’ajuntament importen 20.719,56 pessetes., el que vol dir que realitzant-se tot el que hi ha pendent de pagament, podem sobradament ésser pagats tots els creditors de l’ajuntament i, per tant, el nou municipi de Montgat no cal que doni cap garantia de que, com a conseqüència de la seva separació de Tiana, no quedaran sense cobrar els que tenen crèdits pendents.

Cinquè particular.-  Fa referència a la garantia de que una vegada feta la segregació de Montgat, tant aquest nou municipi com el de Tiana, gaudiran dels mitjans necessaris per a complir els seus fins com a tals municipis independents. És evident que tant Montgat com Tiana poden viure separadament, ja que el pressupost ordinari per al corrent exercici econòmic és de 133.536.09 pessetes que es recapten principalment per imposició municipal per cessions dels impostos de l’estat sobre industrial i territorial, rústica i urbana, i per prestacions de serveis per part del municipi. Amb la divisió de l’actual terme municipal de Tiana, ambdós quedaran també gairebé automàticament dividits tots aquests ingressos ja que la població quedarà  quasi també repartida per un igual entre els dos termes municipals. Segons càlculs molt aproximats que s’han fet, sense comptar amb els successius augments que puguin tenir els pressupostos ordinaris de Montgat i Tiana, l’actual de 133.556.09 pessetes quedarà repartit de la següent forma: 70.000 pessetes per a Montgat i 63.556.09 per a Tiana. I potser que la situació financera sigui més favorable a Tiana, en quant a ingressos, ja que aquesta vila a més de la població permanent de tot l’any, té una gran colònia estiuenca que te moltes cases i fins alguns palaus, representa un gran element de riquesa per Tiana que apuntala fermament la seva situació econòmica, com a municipi independent separat de Montgat. Per tant, la part econòmica ,o sigui els mitjans de vida que tindran Montgat i Tiana no ofereix perill ni inquietud de cap mena. Es més que segur que després de la separació, no trigaran gaires anys en arribar cada un dels dos municipis a un pressupost de cent mil pessetes que constitueix ja un pressupost de molta importància, i que ni de molt, tenen la majoria d’ajuntaments catalans.

Sisè particular.- Mana la llei que es faci un projecte de divisió de béns, usos públics i creditors entre els dos municipis, així com un avenç d’estipulació entre interessos que encara no estiguin ben deslindats. Referent a aquest particular cal fer constar, abans de tot, que l’actual municipi de Tiana del qual forma part Montgat, no té béns propis ni comuns i si tan sols d’ús públic. Per a la divisió dels darrers, que són els que defineixen l’article 344 del Codi Civil, cada terme municipal, després de la separació es quedaria amb el que són camins, places, carrers i passeigs o sigui tot el que té la consideració de via pública i en quan als restants béns d’ús públic, compresos dintre l’esmentat article 344 del Codi Civil, tenint en compte que tenen moltíssim més valor els que quedaran dintre la demarcació de Tiana que els que restaran en el de Montgat, proposen els signants que immediatament constituït el nou municipi de Montgat, es nomeni una Comissió intermunicipal encarregada de fer la valoració dels indicats bens quedant-se cada terme amb els que quedin dins la seva demarcació però pagant Tiana a Montgat l’excés de valor dels béns d’ús públic que al seu municipi li correspongui.

Setè particular.- També mana la llei que es faci la designació de les persones que hagin de formar part de la Comissió encarregada de constituir el nou municipi de Montgat i en compliment d’aquest precepte els sotasignats designen els veïns de Montgat senyors Pere Rodés Raymond, Francesc Casadesús i Teixidó, Josep Colldeforns i Marigot, Joan Batlle i Font i Salvador Argemí.

Vuitè particular.- Fa referència a un certificat del secretari de l’ajuntament que expressi els béns comunals que té el municipi de Tiana, i com sigui que aquest béns no existeixen, és precís que aquest funcionari lliuri aquest certificat en sentit negatiu.

Novè particular.- Cal integrar a l’expedient un certificat lliurat també pel secretari de l’ajuntament determinatiu del nombre d’electors veïns i habitants del terme municipal de Tiana en conjunt, i Montgat en particular, certificat que serà precís que estengui l’indicat funcionari.

Desè particular.- Vol finalment la llei que el secretari de l’ajuntament certifiqui el final de les signatures d’aquesta instància, fent constar que els signants estan empadronats, i esperen que aquest particular serà estès.

I complert amb tot el que mana la llei, per a que pugui fer-se la separació de Montgat del poble de Tiana per constituir-se en municipi independent, preguem a VS. que se serveixi disposar el següent:

Primer: Que pel secretari de l’ajuntament es doni compliment al que disposa la llei i, per tant, que lliuri els certificats esmentats en els particulars vuitè, novè i desè d’aquest escrit.

Segon: Que una vegada s’hagin lliurat els indicats certificats sigui elevada aquesta instància a l’ajuntament perquè acordi, en primera providència, acceptar en principi la segregació de Montgat per a formar un municipi independent i obrir informació pública per quinze dies hàbils perquè tothom pugui manifestar en pro o en contra, el que tingui per convenient.

Tercer: Que per acabar aquest tràmit, acordi l’ajuntament, en definitiva, la segregació de Montgat i la constitució de nou municipi, de conformitat amb les condicions de separació.

I quart: Trametre per últim l’expedient a la Generalitat de Catalunya, a fi de que acordi ella en definitiva la separació de Montgat .i la constitució de municipi independent, tota vegada que és de creure que l’ajuntament de Tiana no s’oposarà a aquesta separació, ja que en cas contrari la resolució definitiva de l’expedient hauria d’ésser objecte d’una llei.

Altre si.- Per a totes les diligències i notificacions que hagin de fer-se en virtut d’aquesta instància i expedient que s’hauran de tramitar, els sotasignats designen al primer signat senyor Pere Rodés i Raymont, que té el seu domicili a Montgat, barriada de Les Mallorquines.  Per tant preguem se serveixi tenir per feta aquesta designació.   Montgat 25 d’octubre de 1932.  Pere Rodés (segueixen les signatures amb un total de 420)-

Nota: La instància original constava de cinc fulls escrits i catorze fulls amb signatures. Aquest document s’ha copiat literalment de l’acte del ple de l’ajuntament de Tiana del 3 de gener de 1933. En l’acta del ple en la primera part de la instància apareix diverses vegades Montgat escrit amb les dues “t”, però en tota la segona part apareix com”Mongat”.

ANNEX II

Instància dels veïns de Tiana manifestant-se a favor de la segregació.

Magnífic Sr.-  Els infrascrits, veïns del districte primer d’aquest municipi, molt atentament us exposen: Que, per acord Consistorial del 17 del proppassat mes de gener s’ha obert informació pública sobre la instància signada per la majoria de veïns del districte segon, en la qual proposen i sol·liciten la segregació de l’esmentat districte per tal de constituir-se en municipi independent de Montgat.

Els residents a Tiana entenem que hem de concórrer a aquesta informació no pas per manca de confiança en els nostres Regidors, ans al contrari, per a palesar la concordança de criteri entre ells i nosaltres.

Altrament, tractant-se d’una qüestió d’innegable transcendència, cal que el Consistori  en resoldre-la, es vegi assistit i tingui el suport efectiu del poble. I es precís també, que a l’expedient hi consti que s’han manifestat els veïns de Tiana en sentit favorable a la segregació demanada pel districte segon.

Tanmateix, Montgat s’ha expandit, s’ha intensificat; ja té vida pròpia. Seria doncs, injust contrariar la seva decidida de constituir-se en municipi independent. Els Tianencs ben lluny d’oposar-nos a l’esmentada disgregació ens sentirem complaguts i fins orgullosos d’haver contribuït a crear una nova vila catalana que té força per a desenvolupar-se i que sap reclamar la seva llibertat amb paraules de franca i serena cordialitat.

A més cal reconèixer que la demanda de Montgat no es pas capriciosa, perquè certament el nostre terme municipal és integrat per dues poblacions de caire divers i de vida distinta, separada materialment per algun milenar de metres i en esperit allunyades encara més per l’antitètica orientació econòmica d’una i de l’altre.

Per això resulta cada dia més difícil la convivència dintre del mateix municipi i és ja per menys que impossible, la recta administració comunal en distribuir els serveis i especialment en imposar càrregues i arbitris, i perilla que esdevingui inestable l’equitatiu equilibri entre Montgat i Tiana.

Vós i els vostres digníssims companys de Consistori sabeu que la normal actuació de l’ajuntament topa amb l’obstacle insuperable de l’interés divergent de les dues poblacions, i estaran també convençuts que aquest obstacle creix en progressió alarmant i amenaça reportar greus conseqüències.

El benestar col·lectiu imposa, per tant, la disgregació ara que pot ésser realitzada harmònicament.

Però indiquem que, en acordar-la, es precís no deixar lloc a dubtes ni a ulteriors discòrdies. I així entenem que s’ha de fixar exactament la línea divisòria entre Tiana i el futur municipi de Montgat; que s’ha de determinar en forma concreta tot el que dels béns públics o comunals serà de l’un o de l’altre municipi, establint quantitativament la indemnització que correspongui i el termini de fer-la efectiva; que s’ha d’assenyalar el que pertoca a cada ajuntament per la càrrega de jubilació de l’actual Secretari; que s’ha d’esmentar si algun servei, com l’escorxador, es pot utilitzar accidentalment pels dos municipis i en quines condicions; que s’ha de concretar tot el referent a camins veïnals, vies de comunicació, desaigües, clavegueres i altres, i que, al final, ha de quedar previst i resolt tot allò que afecti a les relacions entre els dos municipis.

Aquestes indicacions o suggeriments no les hem fet pas amb altre pretensió que la de testimoniar-vos la nostra assistència i per si cal que ella, en qualsevol moment, sigui personal, o per si fos precís, un cop realitzada la segregació, completar, amb caràcter accidental: L’ajuntament de Tiana designem i nomenem com representants de tots els infrascrits, als senyors Ramon Faure i Faro, Antoni Jordana i Mayans, Joan Nolis i Bruguera, i Modest Batlle i Sardà, quals senyors s’honoraran en cooperar en tot quant vulguin encomana’ls-hi. 

Amb el major respecte us preguem, doncs, que tinguin per formalitzada aquesta informació i que vulgueu acceptar el nomenament dels nostres representants. Visqueu, magnífic Sr. molts anys.

Tiana vuit de febrer de mil nou-cents trenta-tres. Firmen Ateneu Tianenc, Sindicat Únic de Treballadors, Orfeó Tianenc, Sindicat Justícia i 284 signatures.

Nota. Aquesta instància com l’anterior ha estat agafada de l’acte d’un ple de l’ajuntament, concretament del ple del tretze de febrer de 1933. Com a l’anterior apareix tant “Mongat” com Montgat.

ANNEX III

Dictamen de la Comissió per l’expedient de la segregació.

Magnífic Senyor. S’ha dignat el Consistori confiar-nos l’honrós encàrrec de formular el dictamen definitiu i la proposta dels acords resolutoris de l’expedient de la segregació sol·licitada pels veïns del districte segon.

En realitzar la nostra tasca no haurem pas ni contrariat la voluntat general, potser unànime, dels habitants d’aquest municipi, ni ens serà precís tampoc, imposar restricció de cap mena al nostre particular criteri. I cal remarcar l’espontània coincidència que s’ha produït en apreciar la necessitat de la disgregació i en establir les normes o bases per a portar-la a terme, no s’ha aixecat la mes mínima protesta. Ni una sola veu s’ha manifestat en contra. El vint-i-vuit del proppassat desembre va ésser presentada una instància signada per una grossa majoria dels veïns del districte segon demanant la segregació per així poder constituir el municipi independent de Montgat.

S’esmenten en la sol·licitud tots els particulars que la llei mana concretar, i amb to seré i amb mires enlairades son adduïts els raonaments que fan necessari que del nostre actual Municipi se’n formin dos, ben agermanats, però independents.

El Consistori, en sessions dels dies deu i disset del darrer mes, va acceptar la petició i va fixar, en principi, les bases de la segregació; però com que s’ha d’estimar que els sol·licitants representen una de les parts interessades, essent l’altre els veïns de la resta del Municipi de Tiana, va decidir-se obrir informació pública, com així s’anuncià en els llocs de costum i en l’edicte inserit al Butlletí Oficial del dia vint-i-vuit del passat mes.

Quatre de les entitats de Tiana i la gran majoria, tres quartes parts, d’electors homes del districte primer, han concorregut a la informació manifestant-se francament d’acord amb que el territori del districte segon sigui segregat per tal de formar i constituir el municipi independent de Montgat.

No hi ha doncs, discrepància entre les dues parts interessades. Montgat vol separar-se de Tiana, i Tiana creu convenient i necessària la separació. Montgat ha crescut i desitja la independència per a desenvolupar-se lliurement, i Tiana es mostra orgullosa d’haver contribuït a la formació d’una nova vila catalana. I el veïnat dels dos pobles, amb l’esperit lliberal i comprensiu de la nostra raça, possibilita i facilita aquesta separació cordialíssima, talment com els germans s’abracen abans d’anar a constituir cada un d’ells la seva llar.

No hi ha dubte que tant els habitants del districte segon com els del districte primer volen la disgregació, i es també palès el criteri favorable del Consistori expressat unànimement en les esmentades sessions dels dies deu i disset del mes darrer, però cal que ara l’ajuntament acordi en ferm la segregació, puix que segons l’article setè de la llei Municipal, si això s’acorda, bastarà per a que pugui realitzar-se, amb el “vist i plau” de la Generalitat de Catalunya, que avui té, entre altres facultats, les que pertocaven a les Diputacions Provincials.

A més, per tal de que mai per mai pugui esser qualificat l’esmentat acord de capriciós, convé deixar consignats els seus fonaments bàsics, examinant la qüestió baix un doble punt de mira: en l’aspecte social i en l’aspecte legal.

Que socialment procedeix la segregació i que es convenient i necessària ho demostren els fets i els raonaments adduïts en la instància dels veïns del districte segon i en la informació signada pels electors del districte primer.

De fet, Montgat i Tiana son dos pobles; l’un marítim industrial i mercantil; i l’altre de muntanya, agrícola i amb concurrència d’estiuejants. Els respectius nuclis de població, no es confonen pas, sinó que estan ben separats. Per això cada un té els seus serveis públics; clavegueres, aigües, cementiri, església, etc. L’orientació de vida de Montgat és ben distinta de la de Tiana i així es difícil la recta administració municipal i presenta greus dificultats al crear i distribuir equitativament les càrregues. El fet d’estar lligats en un sol municipi, entorpeix i dificulta el desenvolupament de les dues poblacions. Montgat independent podrà donar impuls a la seva indústria. Tiana marxant sola intensificarà el cultiu agrícola i es farà cada dia mes atraient als forasters. Cada una de les dues poblacions te vida propia, mitjans econòmics i extensió territorial suficient.

El nostre cas és un dels que demostren que el criteri oposat a l’existència de petits municipis és una de les errades de la legislació espanyola. França ha seguit una orientació oposada i ha deixat que es formessin en el seu territori mes de 34.000 municipis, mentre que Espanya sols permet la vida de 9.253. I els municipis francesos, molts de reduïdíssima extensió, prosperen i s’expandeixen quan alguns dels espanyols van esmortint-se, emigrant els seus veïns.

Examinat l’aspecte social de la qüestió, ens caldrà tractar del punt de mira legal, ja que un municipi no és sols una manifestació espontània de la natura, sinó que també és un organisme jurídic reconegut i regulat per la llei. Hem, per tant, d’esbrinar si en el present cas s’han complimentat els preceptes legals d’aplicació, quals preceptes no són altres que els articles 2 i següents fins el 10 de la nostra llei Municipal de 2 d’octubre de 1877 i el Reglament de Població i Termes Municipals de 2 de juliol de 1924, puix aquest Reglament fou declarat vigent pel Decret del Govern de la República de 16 de juny de 1931, convalidat per la llei de 15 de setembre del mateix any. I fins podríem dir que l’esmentat Reglament es el que fonamentalment s’aplica pel Govern de la República en totes les disposicions ministerials que dicta sobre afers de segregació.

Es innegable que han estat complimentats en aquest expedient aquells preceptes reglamentaris, com també ho foren en la instància o petició dels veïns del districte segon.

L’esmentada sol·licitud no negligeix cap dels detalls que fixa el Reglament i va signada per un nombre de veïns de Montgat molt superior al que representa la majoria absoluta. Consten després de la instància, les certificacions que són del cas. Ve seguidament l’acord consistorial acceptant en principi la disgregació i disposant sigui oberta informació pública, a la qual hi concorren tres quartes parts dels veïns homes del districte electoral primer de Tiana manifestant-se conformes amb la segregació. En un mot: s’han complert i s’han seguit els preceptes i els tràmits legals, i s’ha donat marge a que tots els habitants del nostre municipi tant els de Tiana com els de Montgat, exposessin el seu parer i el desig. Ningú ha fet oposició a la sol·licitud; ningú ha opinat en contra de la conveniència de que sigui disgregat el territori de Montgat per a constituir un nou Municipi independent.

Si obra en l’expedient una instància signada pel senyor Joan Vila i Cabot, veí de Barcelona i propietari de la casa nº 72 de la Riera, finca coneguda per “Can Aleix”. Però es d’observar que el Sr. Vila no s’oposa a la segregació de que es tracta. Ell només demana que la seva finca sigui inclosa en el terme de Tiana quan es faci la disgregació. No és doncs el Sr. Joan Vila una nota discordant, no és pas contrari al voler general del poble. Tan sols desitja pertànyer a Tiana per que la seva casa va ésser inclosa al terme parroquial de Tiana a virtut de petició de l’interessat. Però com que l’assumpte actual en res afecta a variació de territoris parroquials, ni en tot cas, pels afers d’ordre religiós, serà contrariada la voluntat del Sr. Vila, és de presumir que ell mateix comprendrà que és raonable i procedent que la divisió i delimitació de termes municipals sigui feta respectant el territori de cada un dels dos districtes components del nostre actual municipi.

Per tant, vist el contingut de l’expedient a l’efecte tramitat i l’acord Consistorial adoptat en sessions dels dies deu i disset del proppassat mes, entén aquesta Comissió que subjectant-se als preceptes corresponents de la Llei municipal i del Reglament de 2 de juliol de 1924, correspon que l’ajuntament acordi:

Primer.- Acceptar la sol·licitud deduïda per la majoria dels veïns del districte segon en la qual proposen i demanen la segregació de l’esmentat districte per tal de constituir el municipi independent de Montgat.

Segon.- Fer constar, en conseqüència, a tots els efectes legals que l’ajuntament de Tiana dóna la seva plena conformitat a que sigui realitzada l’esmentada segregació i a que es constitueixi el nou municipi de Montgat, mitjançant les següents condicions i normes:

a) La nomenclatura dels dos municipis que es formaran realitzada la segregació serà: Montgat en quan al territori segregat i Tiana en quan al territori que resti.

b) La ratlla divisòria dels dos comentats termes municipals serà, com s’indica en el plànol que s’adjunta, la mateixa que fins ara ha separat els dos districtes que formen l’actual municipi, de forma que el territori que avui és el districte segon serà segregat per tal de constituir el nou municipi de Montgat, i el que integra el districte primer continuarà pertanyent a Tiana. Però, si per qualsevol eventualitat o circumstancia Montgat guanyés territori del que avui és de Badalona, donarà la seva conformitat i aquiescència a que fos agregat a Tiana la part de territori que en el plànol ve comprés i senyalat per lletres t,u,v,x, si la majoria dels propietaris d’aquelles finques ho sol·licitéssim.

c) L’ajuntament de Tiana tindrà cura del tros de camí que va des del terme de Badalona fins a Can Maurici, i serà a càrrec del nou ajuntament de Montgat el tros de camí de baix d’Alella fins a aquell terme.

d) Les finques pròpies de l’ajuntament radicades a Montgat seran del nou municipi, i els edificis i finques existents al districte primer i que actualment es destinen a Casa de la Vila, Escoles i Escorxador, seran amb tot el seu mobiliari de propietat de Tiana, i aquest ajuntament, en compensació, pagarà al de Montgat la quantitat de cinquanta mil pessetes, que seran fetes efectives en deu anualitats de cinc mil pessetes cada una, sense interès, vencent la primera d’elles a l’ésser constituïts els dos nous municipis i les altres en igual data dels anys successius. Durant l’esmentat termini podrà Montgat utilitzar pels serveis municipals que allí son prestats, l’escorxador, sense que per tal utilització hagi d’abonar cap quantitat distinta de la que els veïns de Tiana paguin.

e) L’ajuntament de Montgat donarà les facilitats necessàries per tal de que en tot temps pugui Tiana conduir al mar les aigües residuals i les de la seva xarxa de clavegueres, sense que ni directament ni indirectament pugui ésser imposat pel dret de pas, cap arbitri ni entorpit el mateix.

f) Els veïns de Montgat tindran deu anys de franquícia per tal de que puguin traslladar des del cementiri de Tiana al de Montgat els restes que tinguin en els seus nínxols. A més a més en el transcurs de l’esmentat termini, l’ajuntament de Tiana comprarà a tots els veïns de Montgat els nínxols que vulguin vendre’s pagant-los al mateix preu que costaren.

g) Als funcionaris de l’ajuntament se’ls hi reconeix la integritat dels drets que els pertoquin, i l’actual secretari prestarà els seus serveis als dos ajuntaments, el matí a Tiana i a la tarda a Montgat, fins a la seva jubilació, arribada la qual, la quantitat que importi serà satisfeta la meitat per cada ajuntament, com els seus emoluments fins a la jubilació inclusiva.

h) Els documents de l’arxiu municipal que afectin exclusivament a Montgat li seran entregats originals, els que afectin als dos ajuntaments els hi seran entregats per còpia certificada, restant l’original, com tots els altres documents de l’arxiu, en poder de Tiana , que en tot temps facilitarà a Montgat les còpies que li calguin.

i) En el dia que s’assenyali per a la constitució del nou municipi de Montgat, un representant d’aquest, un del de Tiana i el secretari comú, faran la liquidació i partiran els interessos disponibles per la meitat. Els rebuts d’arbitris a càrrec dels veïns de Montgat, podran ésser entregats, com efectiu, al seu ajuntament. Cada trimestre durant el primer any es procedirà en forma anàloga, i després cada any es farà el repartiment fins a la completa liquidació de la comunitat d’interessos.

Tercer.- Per si cal i procedeix completar els ajuntaments de Montgat i Tiana fins que tingui lloc l’elecció de regidors i siguin així definitivament constituïts, son acceptats els senyors que respectivament nomenem a tal fi els veïns d’un i altre territori, o sigui, per Montgat els senyors Pere Rodés, Josep Colldeforns, Joan Batlle i Francesc Casadesús i per Tiana els senyors Antoni Jordana, Ramon Faure, Modest Batlle i Joan Nolis i Bruguera.

Quart.- Als efectes esmentats en el Reglament de 2 de juliol de 1924, es designa, per integrar la Comissió intermunicipal als senyors Pere Rodés, Josep Colldeforns, Joan Batlle, Francesc Casadesús, Antoni Jordana, Ramon Faure, Modest Batlle i Joan Nolis, els quatre primers en representació de Montgat i els quatre darrers com a representants de Tiana.

Quint.- L’expedient complert serà tramés a l’Excma. Generalitat de Catalunya (Departament de Governació) amb prec de que es digni prestar-li la seva superior conformitat, després de la qual tindrà aquest acord caràcter executiu.

Sisè.- Dintre dels vuit dies següents a aquell en que l’Excm. Sr. President de la Generalitat de Catalunya doni als efectes de l’article setè de la llei municipal conformitat esmentada en l’anterior extrem, serà constituït el nou municipi de Montgat i començaran a actuar independentment els ajuntaments de Montgat i Tiana.

Casa Consistorial de Tiana a vint-i-u de febrer de mil nou cents trenta-tres.

Firmen: Marcel·lí Garriga, Francesc Vil·là, Josep Pedrisa i Cebrià Vilarnau.

Nota: en el ple del vint-i-u de febrer de mil nou-cents trenta-tres s’acorda aprovar el dictamen amb una sola modificació o aclariment en l’apartat d.) paràgraf segon que queda:

“Durant l’esmentat termini de deu anys podrà Montgat utilitzar lliurament l’escorxador sense haver de pagar cap tribut per l’ús de l’immoble i el mobiliari del mateix. El servei de transport de carns continuarà com fins ara; qualsevol modificació es farà de comú acord entre els dos municipis. En cas de que per la Superioritat s’imposessin en el successiu obligacions que gravessin la matança, es repartiran proporcionalment als caps de bestiar sacrificats.”

ANNEX IV

Decret de la Generalitat del 6 de juliol sobre la segregació de Montgat

Els nuclis de població de Tiana i Montgat, que legalment havien estat agrupats sempre en un sol municipi, constitueixen de fet dos pobles del tot independents i només conviuen dintre el terreny estrictament oficial. Poble de mar l’un i de muntanya l’altre, són absolutament diverses llurs aspiracions i llurs necessitats. Des de les festes i tradicions, fins als serveis públics, mercats, administració de correus, abastament d’aigües, cementiris, serveis religiosos, etc., tot es desenvolupa amb absoluta independència. Inspirat en la justícia que representava aquesta segregació, el Parlament de Catalunya va autoritzar al Conseller de Governació per a concedir-la, salvant l’obstacle que representava una de les exigències de la vida comuna de l’època en que la Llei Municipal fou dictada, però que és ben clar que no serva relació de cap mena amb les dels dies presents.

Usant doncs, de la facultat concedida en l’art. Ier. De la llei del 16 del passat mes de juny, i tenint en compte que en l’expedient tramitat per a la segregació de Montgat del terme municipal de Tiana, el qual obra a l’oficina d’administració Local de la Generalitat de Catalunya, han estat acomplerts tots els requisits que assenyalen els arts, 2n. i 3r. d’aquella Llei a proposta del Conseller de Governació, i d’acord amb el Consell Executiu,

DECRETO:

Art. Ier.- És disposada la separació de la població de Montgat del terme municipal de Tiana, la qual es portarà a efecte d’acord amb les següents condicions i normes:

A) La nomenclatura dels dos municipis que es formaran una vegada realitzada la segregació, serà: Montgat, quan al territori segregat i Tiana, quan al territori que resti.

B) La ratlla divisòria dels dos termes municipals esmentats serà com s’indica en el pla que obra a l’expedient, la mateixa que fins ara ha separat els dos districtes que formen l’actual municipi, de forma que el territori que avui es del districte II serà segregat per tal de constituir el nou municipi de Montgat, i el que integra el districte I continuarà pertanyent a Tiana. Però si per qualsevulla eventualitat o circumstància Montgat guanyés territori del que avui és de Badalona, donaria la seva conformitat a que fos agregada a Tiana la part de territori que en el pla va comprés i assenyalat per les lletres t,u,v,x, si la majoria dels propietaris d’aquelles finques ho sol·licitessin.

C) L’ajuntament de Tiana tindrà cura del tros de camí que va des del terme de Badalona a Can Maurici i serà a càrrec del nou ajuntament de Montgat el tros de camí d’abaix d’Alella fins aquell terme.

D) Les finques pròpies de l’ajuntament, radicades a Montgat, seran propietat del nou municipi, i els edificis i finques existents al districte I, i que actualment es destinen a Casa de la Vila, escoles i escorxador, seran amb tot llur mobiliari, de propietat de Tiana, el qual en compensació pagarà al de Montgat la quantitat de 50.000 ptes., que seran fetes efectives en deu anualitats de 5.000 ptes. cada una sense interès. La primera d’aquestes anualitats vencerà en ésser constituïts els dos municipis, i les altres en igual data dels anys successius. Durant l’esmentat termini de deu anys podrà Montgat utilitzar lliurement l’escorxador sense haver de pagar cap tribut per l’ús de l’immoble i el mobiliari. El servei de transport de carns continuarà com fins ara; qualsevol modificació serà feta de comú acord entre els dos municipis. Cas que per la superioritat s’imposessin obligacions que gravessin la matança, es repartiran proporcionalment els caps de bestiar sacrificats.

E) L’ajuntament de Montgat donarà les facilitats necessàries per tal que en tot temps pugui Tiana conduir al mar les aigües residuals i les de la seva xarxa de clavegueres, sense que, directament ni indirectament pugui ésser imposat cap arbitri pel dret de pas ni entorpit aquest.

F) Els veïns de Montgat tindran deu anys de franquícia per tal que puguin traslladar des del cementiri de Tiana al de Montgat les despulles que tinguin en llurs nínxols. Ultra això, en el transcurs de l’esmentat termini l’ajuntament de Tiana comprarà a tots els veïns de Montgat els nínxols que vulguin vendre pagant-los al mateix preu que costaran.

G) Als funcionaris de l’ajuntament se’ls reconeix la integritat dels drets que els pertoquin. L’actual secretari haurà d’optar dintre el termini de vuit dies per una o altra secretaria, sens perjudici que els dos ajuntaments puguin incoar tot seguit expedient d’agrupació forçosa als efectes de tenir un secretari comú. Interinament s’incoï aquest expedient a l’ajuntament que resti sense secretari habilitarà un dels oficials actuals perquè n’exerceixi les funcions.

H) Els documents de l’arxiu Municipal que afectin exclusivament a Montgat li seran lliurats originals. Els que afectin ambdós ajuntaments li seran lliurats per còpies certificades, restant l’original com tots els altres documents de l’arxiu a poder de Tiana, que en tot temps facilitarà a Montgat les còpies que li calguin.

I) Dintre el termini de vuit dies, a partir de la publicació del present decret, s’haurà de procedir a la constitució del nou municipi de Montgat.. Un representant d’aquest, un del de Tiana i el secretari actual, efectuaran la liquidació i partiran els interessos disponibles per meitat. Els rebuts d’arbitris a càrrec dels veïns de Montgat podran ésser lliurats com efectiu al seu ajuntament. Cada trimestre, durant el primer any, es procedirà en forma anàloga i desprès cada any es farà el repartiment fins a la liquidació completa de la comunitat d’interessos.

Art. 2n.- Per a regir l’ajuntament de Montgat interinament i mentre no siguin elegits els representants legals del poble són designats els veïns d’aquella població, senyors Pere Rodés i Raymond, Francesc Casadesús i Teixidor, Josep Colldeforns i Marigot i Joan Batlle i Font, els quals apareixen com a proposats a l’expedient de segregació signat per quatre-cents vint veïns del sis-cents setanta-cinc que oficialment resideixen a Montgat.

     Barcelona. 6 de juliol del 1933

     El Conseller Primer                                              El Conseller de Governació. 

     Carles Pi i Sunyer                                                 J. Selves i Carner.

Nota: Publicat al Butlletí Oficial de la Generalitat del 8 de juliol del 1933

ANNEX V

Ple constitucional de l’ajuntament de Montgat del 17 de juliol de 1933.

En les Cases Consistorials del poble de Montgat a les dinou hores del dia disset de juliol de mil nou-cents trenta-tres s’han reunit.:

Els Srs. Carmel Casanovas i Riera, Salvador Argemí i Pera, Josep Pedrisa i Tolrà, Jaume Estadella i Urgell, Francesc Villà i Mas i Jaume Mir i Castellà, tots ells Regidors de l’ajuntament de Tiana, elegits pel Districte 2n.. De l’antic terme municipal de Tiana i a més els Srs. Pere Rodés i Raymond, Joan Batlle i Font, Josep Colldeforns i Marigot i Francesc Casadejús i Teixidor que han estat designats per la Generalitat de Catalunya, en el decret de creació del Municipi de Montgat, a l’objecte de donar compliment a l’art. Ier apartat I de l’esmentat Decret de data sis de juliol de mil nou-cents trenta-tres, el qual disposa que el nou Municipi s’ha de constituir dintre el termini de vuit dies.

Actua de Secretari Habilitat en tant no es procedeixi al nomenament d’interí l’oficial de Secretaria En Lluís Vinyes i Canta.

Seguidament disposa la Presidència que es doni lectura íntegre de l’esmentat Decret de creació de l’ajuntament de Montgat, inserit en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, corresponent al dia 8 del corrent el qual es com segueix:

(L’acte del ple reprodueix íntegre el decret de la Generalitat, ja redactat l’annex IV.)

Acabada la lectura de l’esmentat Decret, el Sr. Casanovas en representació de la Generalitat de Catalunya declara constituït el Municipi de Montgat, passant a ocupar la Presidència per acord unànime dels regidors i Comissionats el Sr. Pere Rodés i Raymond al qual li dona possessió el Sr. Casanovas; procedint-ne tot seguit a la constitució de l’ajuntament en la forma que disposa la Llei Municipal de 2 d’octubre de 1877 restablerta en aquest particular de la constitució dels Ajuntaments per disposició del Decret de Govern Provisional de la República de 16 de juny de 1931 i la Llei de les Corts Constituents de 15 de setembre del mateix any, i en aquest fi, ordena es procedeixi a la lectura dels articles 53 al 57 de la llei esmentada.

Acabada la lectura dels esmentats articles es procedeix a l’elecció d’alcalde resultant elegit el Sr. Casanovas per vuit vots a favor i dues paperetes en blanc. El Sr. Casanovas renuncia en breus paraules al·legant el poc entusiasme que ha sentit per a la segregació i el poc temps de que disposa per a portar a bon terme la gestió que se li encomana, després d’unes paraules d’elogi al Règim republicà ofereix la seva col·laboració des de que qualsevol lloc que ocupi per insignificant que sigui.

El Sr. Pedrissa no considera suficients els motius exposats per el Sr. Casanovas, considerant-lo el més apte per a desenvolupar aquest càrrec.

El Sr. Casanovas renúncia novament manifestant que arribarà al màxim de sacrifici en el cas que no li fos acceptada la renúncia a fi d’eludir la responsabilitat d’ésser alcalde.

La Presidència s’estén en diverses consideracions a fi de persuadir al Sr. Casanovas de que ocupi el càrrec, pel qual compta amb la confiança de la majoria dels Regidors i de la Comissió.

Davant del nou refús del Sr. Casanovas se li accepta la renúncia, suspenent-ne la sessió per cinc minuts a proposta del Regidor Sr. Argemí.

Reiniciada la sessió es posat novament a votació el càrrec d’alcalde resultant elegit el Sr. Rodés per nou vots a favor i una papereta en blanc, el qual continua a la presidència amb caràcter definitiu, no rebent les insígnies del càrrec per no disposar-se encara d’elles.

Tor seguit es passa a votació per a Primer Tinent donant el següent resultat: Sr. Casanovas set vots, Sr. Villà un vot, Sr. Argemí un vot i una papereta en blanc, resultant elegit el Sr. Casanovas, a qui  la Presidència li dona possessió del càrrec.

La votació pel càrrec de Segon Tinent dóna el següent resultat: Sr. Villà quatre vots, Sr. Argemí tres vots, Sr. Batlle un vot, i dues paperetes en blanc. El Sr. Villà immediatament manifesta que havent tingut majoria de vots renúncia al càrrec, la qual es acceptada per la Presidència. Posat novament a votació dona el següent resultat: Sr. Argemí cinc vots, i cinc paperetes en blanc, renunciant acte seguit el Sr. Argemí, la qual també es acceptada per la Presidència. Després d’entendre’s els Regidors i Comissionats en diverses consideracions es procedeix a nova votació donant el següent resultat: Sr. Argemí tres vots, Sr. Batlle tres vots, i quatre paperetes en blanc. Davant de l’empat que existeix entre els Srs. Argemí i Batlle de tres vots cadascun el Sr. Colldeforns proposa que accepti el càrrec el Sr. Argemí per procedir d’elecció popular, refusant novament el Sr. Argemí i sent acceptada la renúncia. El Sr. Batlle renuncia també, i fa diverses apreciacions sobre la situació actual i el Sr. Argemí fonamenta la seva renuncia a causa de les poques estones que pot estar a Montgat i que malgrat la seva bona voluntat no podria complir bé amb el seu deure.

A proposta del Sr. Casanoves es llegit l’article 63 de la Llei Municipal de 2 d’octubre de 1877, el qual efectua el Secretari: El Sr. President disposa que en compliment de la Llei es posarà novament a votació per a Segon Tinent, feta la qual dóna el següent resultat: Sr. Colldeforns cinc vots, Sr. Villà un vot, i quatre paperetes en blanc, resultant elegit el Sr. Colldeforns el qual accepta salvant les responsabilitats que puguin derivar-se de l’acte de constitució d’aquest Ajuntament o Comissió segons la interpretació que s’ha donat al Decret del Govern de la Generalitat de Catalunya del 6 del corrent, donant-li la Presidència possessió del càrrec.

S’elegeix per unanimitat per a Procurador Síndic el Sr. Pedrissa, a qui la Presidència li dona possessió del càrrec.

Feta l’elecció dels càrrecs i en compliment del que mana l’article 57 de la Llei Municipal, acorda l’ajuntament que les sessions ordinàries se celebrin els dimarts de cada setmana a les divuit hores.

El Sr. Villà proposa que l’ajuntament com a primer acte després de la seva constitució acordi manifestar el seu agraïment a l’advocat Sr. Ferran Sans i Buignes pels seus treballs envers la separació de Montgat de Tiana, gràcies els quals ha estat possible la creació de l’ajuntament de Montgat, acordant-se per unanimitat el proposat pel Sr. Villà.

I no havent-hi més assumptes a tractar, la Presidència declara finida la sessió a les vint-i-una quinze minuts, aixecant-se de la mateixa aquesta acta que signen tots els assistents a la sessió juntament amb el Secretari que certifica la certesa de tot el que ha estat tractat a la sessió.

Nota. El primer Ajuntament de Montgat estava situat al carrer Marina 21 (segons numeració del 1’any 1933)

ANNEX VI

Ple de l’ajuntament de Tiana del dia 18 de juliol de 1933

A les Cases Consistorials de Tiana a les divuit hores del dia divuit de juliol de mil nou-cents trenta-tres, reunits al Saló de sessions els regidors al marge relacionats sota la presidència de l’alcalde Sr. Casanovas, el qual declara oberta la sessió. Fou llegida i aprovada l’acta anterior. Acte seguit el Sr. alcalde manifesta que aquesta sessió es extraordinària, i l’objecte de la mateixa es per a donar compte que, d’acord amb el que disposava el decret del Govern de Catalunya de data sis dels corrents amb referència a la segregació que ha estat concedida al districte segon d’aquest terme municipal per a constituir-se en municipi independent, ahir es constituí el nou ajuntament de Montgat com ho demostra la còpia certificada de l’acta aixecada de la qual ordena el secretari es doni lectura.

Efectuada aquesta, resulta que ahir es constituí l’ajuntament de Montgat integrat per una Comissió especial composta pels veïns de Montgat, D. Pere Rodés, Francesc Casadesús, Josep Colldeforns i Joan Batlle, i pels regidors residents d’aquella població Srs. Casanovas, Villà, Mir, Argemí, Pedrisa i Espadella, els quals formaven part de l’ajuntament de Tiana.

La Presidència manifesta que d’acord amb la llei, com sigui que els esmentats regidors han perdut el veïnatge a Tiana per adquirir-lo a Montgat, cessen automàticament del càrrec de regidor que fins a la data han vingut desenvolupant i en compliment del que disposa l’article 52 de la Llei del 2 d’octubre de 1877 en el moment actual en que s’ha de constituir l’ajuntament de Tiana pertoca la presidència interina al regidor que obtingué major nombre de vots a les eleccions.

Resultant ésser el regidor D. Eduard Simó i Notó, passa a ocupar la Presidència.

Tot seguit el Sr. Vilarnau posa a disposició del Consistori el càrrec de segon tinent d’alcalde, que fins a la data ha vingut desenvolupant. Queda acceptat.

A continuació el Sr. President diu que s’ha de procedir a l’elecció dels càrrecs, però com sigui que s’està en el període dintre dels sis mesos en que s’han de celebrar eleccions municipals, i si més no, passa dels dos anys en que no s’han efectuat, i d’acord amb el que disposa l’article 52 de la llei del 77, les vacants d’alcaldes i tinents, nomenaments que correspon als regidors, seran coberts pels que hagin estat elegits per major nombre de vots, i per tant, demana que es compulsi l’expedient de les eleccions del 12 d’abril de 1931 per a procedir a l’elecció dels càrrecs corresponents.

Una vegada comprovat, resulta elegit amb major nombre de vots D. Eduard Simó i Notó, president interí, el qual resta possessionat definitivament del càrrec d’alcalde President d’aquest ajuntament, fent-li entrega de les ensenyes corresponents, l’alcalde cessant D. Carmel i Casanovas.

Tot seguit l’alcalde Sr. Simó diu, que pel mateix procediment s’han d’ocupar les vacants del primer i segon tinent d’alcalde i que resulten elegits D. Marcel·lí Garriga i Bassa primer tinent i D. Eudald Parera i Rocabayera segon tinent, els quals passen a ocupar els llocs corresponents.

Acte seguit l’alcalde manifesta que, restant acceptades les renúncies del càrrec de regidors Srs. Casanovas, Villà, Mir, Argemí, Estadella i Pedrisa, se’n doni compte al Honorable Sr. Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, com també els càrrecs en que han estat conferits als regidors de Tiana. Altrament, manifesta que correspon acordar el dia i hora a celebrar les sessions.

Per unanimitat s’acorda celebrar les sessions els dimarts a les set del vespre i els dijous en segona convocatòria.

El Sr. alcalde diu, que pròpiament la sessió d’avui ja resta acabada, però abans ha d’adreçar unes paraules que creu reflectiran el criteri i voluntat de tota la Corporació i segurament de tots els veïns de Tiana, i és que si bé s’han produït algunes dissidències a dintre el Consistori, no vulguin emportar-se’n un mal record els que fins avui han col·laborat a les tasques municipals, tota vegada que per a portar a cap la segregació de Montgat han prestat l’ajut els regidors de Tiana per a aconseguir la creació d’un nou municipi al qual desitja tingui una vida força florida.

Altrament diu, que sent una satisfacció immensa al veure realitzada aquesta segregació cosa que semblava impossible i que tots hem de felicitar-nos; i si bé tots els municipis han d’estar en relació i concòrdia, més li pertoca a aquests dos municipis que fins avui han fet vida comuna.

També manifesta que la presa de possessió del càrrec d’alcalde li recorda aquella data memorable del 14 d’abril de 1931 que es possessiona de l’alcaldia una vegada enderrocat l’antic règim per a proclamar la República.

Per últim, manifesta que de conformitat a la llei s’han hagut d’elegir els càrrecs per ordre de vots obtinguts a les eleccions i hauria desitjat que s’hagués pogut fer per elecció a dintre el Consistori, però no obstant, ell actuarà d’alcalde sense tendència política, puix que és alcalde de tot el poble de Tiana i no d’una fracció política i que en ell hi trobaran l’ajut de bona administració i que actuarà sempre d’acord amb la llei i demana a tots els que vulguin aportar el seu ajut a fi de que Tiana tingui una vida florida, i que dintre el Consistori no hi hagin personalismes, a que es procuri la bona marxa administrativa.

I no havent-hi altres assumptes a tractar el Sr. President dóna per acabada la sessió la qual signen tots els regidors presents de que l’infrascrit secretari certifica.

Firmen l’acta els Srs. Eduard Simó. Marcel·lí Garriga, Eudald Parera, Enric Llongueras i Cebrià Vilarnau. El secretari el Sr. Joan Ribó.

ANNEX VII

Acta de la fitació dels termes de Montgat i Tiana.

A Montgat a les disset del vint-i-cinc de juny de mil nou-cents trenta-vuit, i per tal de portar a cap la fitació dels termes entre els municipis de Montgat i Tiana, es reuneixen en l’encreuament de la carretera de Tiana amb la Riera del mateix nom les representacions dels dos Municipis afectats, compostes en la següent forma:

Representació del Municipi de Tiana:

Alcalde. Josep Rosselló i Pujades

Conseller. Josep Reinals i Pujades

Secretari. Antoni Furquet i Santamaria

Miquel Sicras i Recolons i Bartomeu Puig i Rovira coneixedors del terme

Representació del Municipi de Montgat.

Comissari municipal. Josep Farré i Vidal

Arquitecte municipal. Joan Padrós i Fornaguera.

Secretari. Lluís Viñas i Canta.

Bru Pañell i Umbert i Trini Martí i Padró com a persones coneixedores del terme.

Aquesta fitació s’efectua de conformitat al que disposa l’article 13 de la Llei Municipal Catalana i Reglament de població i termes municipals i en compliment del apartat (b) del article Ier del Decret dictat pel Sr. Conseller de Governació de data sis de juliol de mil nou-cents trenta-tres, que va disposar la segregació del nucli de població de Montgat, de la del Municipi de Tiana.

El treball que es va a realitzar, no és res més que el compliment estricte del pactat, o la posta sobre el terreny de tot el que fou convingut en el pla que obra en l’expedient de segregació i que fou aprovat en el seu dia per la majoria dels veïns del nucli de població de Montgat i per l’ajuntament de Tiana. A tal efecte els reunits van recórrer tot el terme municipal per on passa la ratlla divisòria assenyalant els llocs de la situació de les fites, quines particularitats d’emplaçament i quina ratlla divisòria és una recta que es detalla a continuació:

Partint del terme de Badalona la línea divisòria és una ratlla recta que partint de la Riera de Tiana passa pel Centre de la paret mitgera que separa les dues finques Barrau i Can Aleix i es perllonga fins a trobar aquella ratlla divisòria: del peu de la paret mitgera i dintre la Riera és col·locada una fita i a 250 metres d’aquesta en direcció a l’Oest i damunt la ratlla és col·locada una altra. Segueix la divisòria pel camí que accedeix des de la Riera de Tiana a la carretera del mateix nom, continua per la carretera de Tiana i es decanta pel camí de Can Benet. A l’entrada d’aquest camí per la carretera es col·loquen dues fites, una a cada costat del camí. Segueix la divisòria pel propi camí de Can Benet fins l’encreuament amb un altre prop de Can Maurici, segueix per aquest últim fins a una distància de 43 metres, es col·loca una fita i segueix la ratlla segons un angle de 130º centesimals amb la direcció d’aquest camí fins a la interjecció d’aquesta direcció amb el camí de Can Regent. En aquest últim punt es col·loca una fita situada al marge superior. Entre aquesta fita i l’anterior se’n col·loquen dues coincidint amb la ratlla divisòria. Segueix la ratlla divisòria pel camí de Can Regent, al seu encreuament amb el Torrent d’en Gili on es col·loca una fita, i continua pel Torrent d’en Gili en una petita part. Segueix pel camí esmentat cap a Can Regent fins a enllaçar amb el camí de Baix d’Alella, i en l’angle d’aquestes dues direccions es col·loca una fita.

Prossegueix pel dit camí Baix d’Alella creuant el Torrent de en Matas i el de la Poguera fins arribar al terme d’Alella de on es té coneixement per una fita que porta gravada una creu i dos xiprers. A 25 metres del terme amb Alella es col·loquen dues fites una a cada costat del camí.

Les fites, 12 en total son de pedra natural portant gravades en una cara la inicial M. i en l’altra la T, corresponent als noms dels dos municipis.

Allà on el terme es desenvolupa al llarg d’un camí cal fer constar que aquest s’entén com a mitger.

Del relacionat se n’aixeca un pla autoritzat per l’arquitecte i signat per tots els assistents del qual se’n tenen dues còpies per a constància, juntament amb l’original en cadascuna de les actes aixecades.

De tot el qual, s’aixeca la present acta per triplicat que es llegida, estant-hi conformes tots els presents, donant-se per acabat aquest treball a les quatre hores de començat.

Segueixen las firmes del assistents mencionats.

Nota: aquesta acta de fitació fou posteriorment aprovada pels plens dels ajuntaments de Montgat i Tiana.