TORRE DE GUAITA DE CA N’ALSINA

 

La torre de guaita de Ca n’Alsina és, tal vegada, l’edificació civil més antiga del nostre municipi, superat solament per la capella de Sant Martí, encara que aquesta de caràcter religiós.

 

A desgrat que en estudis arqueològics realitzats a finals dels anys vuitanta es diu que fou construïda a mitjans del segle XVII, com un afegit de la masia del segle XIV, avui podem afirmar que la seva construcció és anterior, si fem cas a dos testaments conservats a l’Arxiu Parroquial de Tiana: el primer atorgat el 8 de juny de 1592 per Eulària Garriga, muller d’en Joan Matheu, propietari de la masia, que textualment diu:  “.. en la casa del dit Joan Mateu mon marit en la cambra del cap de la sala prop la torre..”.  El segon testament, del 20 d’octubre del 1593, atorgat per Eulària Guri, muller també del dit Joan Matheu, que també diu:  “.. en la casa del dit Joan Matheu mon marit en la cambra del cap de la sala prop la torre..”.  No ens ha d’estranyar el fet que aquest fragment dels dos testaments sigui idèntic, doncs foren redactats en poc temps de diferència pel mateix Mn. Antoni Valls, rector de Tiana, que com era costum en l’època, exercia de notari públic.  És evident doncs que la construcció de la torre és anterior al segle XVII i probablement de mitjans del segle XVI i, per descomptat, posterior a la construcció de la mateixa masia.

 

Malgrat ser l’interior de planta quadrada, exteriorment és de planta absidal (quadrada el costat nord i circular pel costat de migdia), cosa que la fa certament singular, doncs no se’n coneixen gaires amb aquesta forma, ja que generalment s’acostumaven a fer totalment quadrades (com les de can Umbert, al mateix Montgat i de can Canyadó de Badalona, les més properes) o circulars (la de la Cartoixa de Montalegre a Tiana o la de can Nadal de Vilassar), això fa que la llargada fins el punt màxim de la circumferència arribi als 6 metres.   Construïda de pedra basta, sense treballar, però amb carreus a les finestres i matacans, així com a les arestes de la paret de tramuntana, tret de la part que era adossada a la desapareguda masia. Les mides interiors són aproximadament 3’40 per 3’85 metres i les exteriors 4’75 d’amplada per 5’75 de llargada (de nord a sud). L’alçada és d’uns 11 metres i mig.

 

Antigament tenia planta baixa, dos pisos alts i terrat, tot i que actualment el forjat del primer pis ha desaparegut.

 

L’accés a l’interior de la torre es feia originàriament per una poterna situada a la paret de tramuntana, a l’alçada del primer pis.  Actualment s’hi accedeix per una porta oberta modernament a la planta baixa al mur del costat de llevant.

 

Al costat de ponent hi trobem dues finestres a l’alçada dels pisos alts.   Al terrat, a plom de les finestres i de la porta original, hi havia sengles matacans per la protecció de dites obertures, dels que actualment solament hi resten les mènsules de pedra, i un parell de forats orientats al mar, possiblement espitlleres per a defensa.  Tanmateix a la part superior del mur de llevant hi trobem una senzilla gàrgola pel desguàs del terrat

 

En l’època de la seva construcció eren freqüents les ràtzies de pirates en la nostra costa, una d’elles el 25 de juny de 1564 en que 16 galeres fondejaren a la desembocadura del Besós, atacant Sant Adrià i Badalona, tal com s’explica al “Manual de Novells Ardits” “setze galeotes de moros desembarcaren al cap de Besós y corregueren fins a Sant Adrià y algunes cases de Badalona y cremaren part de terra de mossen Setantí i unes garberes de forment y sen aportaren 355 moltons i no cativaren sino una dona y dos minyons mataren alguns moros y apres se partiren del cap de Besós y passaren al cap del Llobregat”.   També, com a mostra d’aquesta llarga època de pirateria, tenim el testament atorgat el 14 de maig del 1631 per Elionor Mascaró, muller d’en Joan Matheu Galceran, la qual fa una deixa pel rescat del seu fillastre en Gabriel Matheu, captiu a l’Alguer, “Item deix a Gabriel Matheu y Alsina vuy esclau en lo Guer per ajuda de son rescat vint lliuras de mon dot, cas loque deu no vulle moris ans de ser rescatat vull que las ditas vint lliuras son per la anima mia”.

 

Encara que, i pot ser per tot això, la tradició popular dona per fet que fou construïda pels “moros”, cal dir que la nostra torre de guaita fou bastida pels Matheu (tal vegada Antoni Matheu (a) Nadal o el seu fill en Joan Matheu Galceran), propietaris del Mas Matheu conegut modernament  per ca n’Alsina (vegeu l’informatiu municipal núm. 8 del novembre del 2001), per a la protecció contra els atacs dels pirates i bandolers, raó per la qual la porta era situada a l’alçada del primer pis per dificultar-ne l’accés, tot i que actualment aquesta porta és gairebé a peu de carrer per haver pujat el nivell del terreny exterior per la instal·lació de les vies del ferrocarril.

 

Finalment direm que la nostra torre forma part de l’inventari d’arquitectura militar del “Ministerio de Educación Nacional”, acollint-se al decret de 20 d’abril de 1949 sobre protecció de castells i torres d’aquest ministeri, i que es troba en una estat de greu deteriorament, fet que fa necessari una urgent actuació per tal de consolidar els murs i especialment de la part superior, força malmesa, i l’eliminació de la capa de calç i guix del mur del costat de tramuntana.   Darrerament la Regidoria de cultura està fent gestions amb la Diputació de Barcelona per a la seva recuperació.  Confiem que aquestes gestions siguin profitoses i ens estalviïn la vergonya d’haver d’exhibir un  monument tan deixat de la mà de Déu.

 

Abelard Chimisanas i Julià

 

 

 

Carreu:                 Pedra tallada ordinàriament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.  (Diccionari de la Llengua Catalana del IEC).

Gàrgola:                Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc., d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.  (Op.cit.).

Matacà:                 Obra de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l’enemic.  (Op.cit.).

Mènsula: Peça sortint que, fixada a una paret, serveix de suport a una estàtua, vas, etc., o a un cos volat, com és ara un balcó, una cornisa o un ràfec.  Cartel·la.  (Op.cit.).

Poterna:                Porta petita d’una fortificació que dóna al vall; la galeria subterrània que hi porta.  (Op.cit).