EL REPOS DELS NOSTRES AVANTPASSATS

No fou fins set anys després d’aquells intents per dotar al barri de Montgat del seu propi cementiri, el darrer denegat l’any 1903, que l’11 de gener de 1910 l’Ajuntament de Tiana acorda constituir una junta especial encarregada de l’estudi per tractar de bell nou la seva construcció.

El 26 d’abril del mateix any aquesta Junta informa a l’Ajuntament de les gestions efectuades per la tria del terreny i obtenció de l’informe de l’inspector provincial de sanitat.  El Ple aprova destinar 1500 pessetes a càrrec del pressupost de l’any 1911 per l’adquisició del terreny, anomenat de Can Roca, propietat d’en Pere Martorell, situat a l’actual Av. Jordana, aproximadament el solar ocupat pels edificis 102 i 110.  Com va succeir amb l’anterior projecte, el 20 de setembre, diversos propietaris, amb en Salvador Giró Fàbregas al capdavant presentaren impugnacions.  Tanmateix en Josep Umbert presentà un estudi hidrogeològic per demostrar que la construcció del cementiri al lloc triat, un petit turó o carena de formació granítica, podia afectar la salubritat de la mina de la seva propietat coneguda com Font de l’Om, així com a altres fonts o pous de les dues vessants, les del Torrent de l’Om i les de la Riera d’en Font.     Atenent aquesta situació, el Consistori insta a la Junta de sanitat i al rector Mn. Roc a deixar en suspens la construcció del cementiri al lloc triat i la recerca d’un nou emplaçament, tot i manant a l’arquitecte municipal aixecar plànols dels terrenys i memòria per donar continuïtat a l’expedient.  Finalment el 13 de desembre del 1910 l’Ajuntament, amb l’informe favorable de la Junta de Sanitat, desestima les impugnacions i dóna conformitat a la construcció, demanant la preceptiva autorització al Governador Civil. 

Passà més d’un any i el maig del 1912 en Gabriel Anglada Augué (pare de la coneguda escriptora i dibuixant Lola Anglada), un dels discrepants del anterior emplaçament, ofereix un terreny de la mateixa capacitat (1) i pel mateix preu de 4000 pessetes que l’anterior, que forma part de la finca de la seva propietat anomenada “La Guixaira”,   situat una mica més amunt d’aquell primer projecte de vint anys enrera, al qual s’arribava per un camí que justament passava per aquest terreny propietat d’en Jaume Esculté.  Presentats els plànols i memòria del projecte per a l’arquitecte Ramon Ma. Riudor a l’Ajuntament, amb uns honoraris de 744’70 pessetes, són inclosos a l’expedient que és enviat al Govern Civil, que autoritza la construcció el 10 d’octubre del 1912.

Es aleshores que arriba el moment de recollir diners per a la compra, doncs ja no es disposava dels fons de la parròquia, probablement utilitzats per altres despeses després de tants anys.   Es feu una col.lecta pública amb una notable participació, des dels més modestos, amb aportacions des de 2 a 25 pessetes; els propietaris agrícoles i  petits industrials: Alsina, Umbert, Pañell, Curtmatches, Bertran, etc., a l’entorn de les 50, i les grans indústries: Casamitjana, Barrau, Gaillard, entre 100 i 200 pessetes.  Altres contribucions foren: Mossèn Roc 50, l’alcalde Joan Garí 100, el terratinent Josep Carreras 200,  Can Ribas 100.   Cal destacar l’aportació de 1000 pessetes que feu el masnoví Pere Guerau Maristany i Oliver, comte de Lavern.   Es recolliren un total de 3143 pessetes que, amb una subvenció de l’Ajuntament de 856, totalitzaren el cost de la compra del terreny.

Tot i que la col.lecta fou prou satisfactòria pel que fa a la quantitat, cal dir que no fou així en el temps, doncs es va retardar més de tres anys, situació que va dilatar la compra, que no es va formalitzar fins el 21 de juny del 1916.  Simultàniament a l’acte de la firma de l’escriptura, es formalitzà la cessió a l’Ajuntament per part del Sr. Esculté   del camí que, passant pel mig de la seva finca, es dirigia al terreny del Sr. Anglada.

El 23 de desembre de 1917 es feu el solemne acte de col.locació de la primera pedra del nou cementiri.  Malgrat això, aquest llarg procés ple d’entrebancs, a penes havia acabat, doncs encara va passar més d’un any fins que, el 16 de gener del 1919, essent alcalde accidental de Tiana el montgatí Bartomeu Capo, es publicà al BOP l’anunci de subhasta, al tipus de 14.696’88 pessetes, dels treballs de moviments de terres i construcció del cementiri.  Fou a partir d’aleshores que aquest dilatat  procés feu un tomb i amb un temps sorprenentment ràpid arribà a la seva fi.   Així fou que, un cop adjudicada la subhasta a n’en Bru Renté Nonell, el mes de març s’inicien les obres que finalitzaren el mes d’octubre.

Finalment el 28 de desembre del 1919 es feu la solemne inauguració d’aquesta obra, gestació que es perllongà gairebé quaranta anys des de que el Bisbe Urquinaona n’ordenà la seva construcció.

Els primers enterraments foren dues nenes: el 8 de gener Maria Zaragoza Fernández i el dia 13 Wundta Rofes Forn de 8 anys, filla del Dr. Rofes, i el primer adult fou l’Enric Vives Ciurans de 83 anys, de ca l’Enric, tots habitants del carrer de Sant Jordi.

Malauradament un dels que més varen lluitar per que els barris de Montgat i Les Mallorquines en gaudissin, Mn. Roc Comas, no va aconseguir veure’l  acabat, doncs va morir el 13 de febrer del 1917.  És curiós constatar el fet de que, malgrat que va morir a la rectoria de Montgat, no fou enterrat al cementiri de Tiana tal com li pertocava, sinó que les seves despulles reposen al cementiri del Sant Crist de Badalona.  Pot ser fou la seva voluntat no ser enterrat a Tiana ?.   Qui sap ?

Abelard Chimisanas i Julià

 

(1)  En la mateixa acta del Ple aquest punt no queda clar, doncs si bé en l’oferiment del Sr. Anglada s’indica que els dos terrenys

tenen la mateixa superfície, al final hi consta el desacord de l’Ajuntament per que el primer duplica llargament la capacitat d’aquest darrer.