ELS NOSTRES COGNOMS: CODINA
Segons el diccionari de l’I.E.C., "codina: roca a flor de terra que fa un clap
nu de vegetació; sot fet al camp i cobert amb volta de pedra i argelagues, per
a recollir i aprofitar l’aigua de la pluja". D’aquest cognom "El
Solar catalán, valenciano y
balear" diu: Linaje catalán,
con casas solares en Vilafranca del Penedès,
Barcelona y Vic. Se extendió por Catalunya, Valencia
y pasó a Canarias".
M’estalviaré la descripció que en fa de les seves armes doncs, malgrat l’abús
de moltes empreses que per pur mercantilisme troben escuts per a tots els
cognoms, cal dir que no sempre persones amb el mateix cognom tenen el mateix
escut i gairebé mai en tenen. Només estan legitimats pel seu us les persones a
qui els hi ha estat concedit per les institucions –la Corona, la Església,
etc.- i, si s’escau, els seus descendents. Pel que fa al nostre Codina cal dir
que no hi ha cap dada que ens pugui fer pensar en la concessió de cap títol o
prebenda en aquest sentit.
El fet d’haver triat el cognom Codina
per aquest estudi és per ser el que més s’ha escampat entre nosaltres i podem
considerar amb gairebé tota certesa que tots els montgatins de quarta
generació, tenen un –i sovint més d’un- Codina entre els seus avantpassats. Per
aquesta raó, alhora de documentar aquests avantpassats, per diferenciar les
famílies, sovint s’hi afegia un qualificatiu al cognom. Així trobem els: Codina
del Torrent, Codina del Racó ó de Vall, Codina de Plaça, Codina de Mar ó de la
Costa i Codina de Santa Susanna, encara que tots tinguin el mateix origen.
Aquestes denominacions subsistiren fins a mitjans del segle XIX en que al fer
les inscripcions ja s’incloïen els cognoms materns, fet que no es donava
antigament en que la dona perdia el cognom al contraure matrimoni, emprant el
del marit, i els fills solament aquest darrer.
CODINA DEL TORRENT. Els més antic
dels que tenim documentats, en Jaume Codina el trobem al fogatge (1) de Tiana
de l’any 1497 i al del 1553 en Bartomeu Codina, avantpassats de tots els
actuals. Pocs anys més tard, en un pergamí de l’any 1580 conservat a l’arxiu
parroquial de Tiana en que s’hi relacionen els veïns més importants de la vila,
s’inclou en Joan, obrer de la parròquia (2) i en Pere, tots dos fills del citat
Bartomeu. Tots tres eren coneguts com Codina del Torrent, probablement per que
procedien d’una masia situada a prop de la Riera d’en Font, tot i que encara no
he pogut esbrinar quina i on exactament.
D’entre els fills d’en Pere Codina, en Joanot deixà la pagesia i s’establí de fuster i en Pere-Pau s’establí a Alella de pagès, malgrat que una filla
d’aquest, Magdalena, es casà amb en Jaume Galceran de Vall, retornant la
nissaga al nostre poble.
CODINA DE PLAÇA. Un altre fill
d’en Pere Codina del Torrent, l’Antic (+ 1616) inicià la nissaga dels coneguts
com els Codina de Plaça, probablement per residir en el que és actualment el
centre de Tiana. La darrera inscripció amb aquesta denominació la trobem a
mitjans del segle XIX. Una besnéta de l’Antic, la
Maria Codina de plaça Gili es casà el 1693 amb en Jaume Rovira del Torrent,
d’aquesta unió en són descendents directes els actuals Rovira (de can Berto).
Tornant amb els Codina del
Torrent, hem de destacar-ne l’Eulària (1624-1696),
besnéta d’en Bartomeu i pubilla de la
casa, que es casà amb en Jeroni Gavert, fill d’en Gibert Rossejach (3), adoptant el
seu fill Jaume el cognom familiar de la mare. Un descendent d’aquesta nissaga
fou en Tomàs Codina, mort pels francesos el 16 de juny del 1808 i enterrat al
fossar de la capella de Sant Martí. Un veí d’aquest, en Jaume Esculter li fou cremada la casa en els mateixos fets i
comprà la d’en Tomàs, que no tenia fills, per substituir la seva (possiblement
era al camí Ral, al capdavall del carrer de les Escoles, on actualment es
construeix un edifici). Entre la descendència dels Codina del Torrent, ultra
les moltes famílies montgatines, hem de citar-ne de tianenques:
Suñol (Can Parxet), Vilaró, Nolis, Galceran i altres.
CODINA DE SANTA SUSANNA. Pel que
fa als Codina de Santa Susanna, la primera referència la troben l’any 1753 amb
el naixement d’en Francesc, fill de l’Antoni Codina de Santa Susanna i de
Teresa Sanpere. No s’ha trobat documentació que ens
permeti evidenciar l’origen del "Santa Susanna", probablement siguin
originaris d’un indret situat a llevant de la riera d’en Miquel Matas i a tocar
del camí Ral, conegut amb el nom de Costa de Santa Susanna. D’aquesta branca,
la Mercè Codina Andiñach es casà el 1890 amb en Jaume
Pruna Codina, dels que en són descendents els actuals Pruna.
CODINA DEL RACÓ. Finalment ens
referirem a aquesta branca que s’inicia paral.lelament
als Codina del Torrent, probablement també descendents d’en Bartomeu -encara
que no confirmat-, també anomenats Codina de Vall per
que deurien tenir la casa a la part baixa del poble, al terme de l’actual
Montgat. L’Antoni Codina del Racó es casà l’any 1624 en segones núpcies amb
l’Elisabet Gili, de Can Gili (4), amb la que tingué
entre els seus fills l’Antoni, hereu de la nissaga que continuà el nom.
CODINA DE MAR. Un altre fill de
l’Antoni Codina del Racó fou en Bartomeu (1640-1703), conegut per Codina de Mar
i que vivia a can Matheu de Montgat (la masia
modernament coneguda com Ca n’Alsina). Dels vuit
fills d’en Bartomeu Codina de Mar, l’Antoni (1676-1753) i en Joan (1678-1755),
iniciaren una nombrosa generació (entre els dos tingueren 19 fills) de
pescadors i mariners. Un nét d’aquest Antoni, en Francesc Codina Castellar fou
la darrera de les víctimes de la guerra del Francès al nostre poble, el 18 de
març del 1811.
D’aquests germans Codina de Mar
en són descendents els que encara mantenen el cognom: els de can Nassari i els de can Viola, tot i que cal dir que és gairebé impossible
trobar un sol montgatí de quarta generació, amb besavis originaris de Montgat,
que no tingui entre els seus avantpassats un membre del llinatge dels Codina,
especialment al barri Antic, que ens estalviem de detallar per que hauríem
d’incloure totes les famílies, però també a les Mallorquines i a la resta del
nostre poble: Manzanares, Pruna, Bosch Corominas (Cal
Carreter), etc.
Abelard Chimisanas i Julià