Malgrat que l'origen dels Milans del Bosch sembla tenir poc a veure amb la història de Montgat, m'han interessat diversos fets, si més no curiosos, que els vinculen, encara que molt de passada, amb el nostre poble. El primer és l'origen tianenc de la besàvia del més famós de la nissaga, l'heroi de la guerra del francès, de la mateixa nissaga que en són descendents força montgatins i tianencs. L'altre fet és que un dels militars residí temporalment a Les Mallorquines, encara que desconec per quina raó. També resulta curiós que al voltant dels anys 1924 i 1930 es bategés amb aquest nom un carrer del mateix barri de Les Mallorquines, si més no per que aleshores no hi havia cap carrer en tot el terme de Tiana, Montgat inclòs, que portés un nom que no fos vinculat directament amb el municipi, tret dels dedicats a l'Alfons XIII i al General Martínez Campos, aquests en el nucli de Tiana.

La nissaga dels Milans del Bosch es troba documentada a Sant Vicenç de Montalt des del segle XV, subsistint com a pagesos de dita vila fins a principis del segle XIX en que deriven al ofici de la milícia, des del conegut militar en Francesc Milans del Bosch, defensor del Maresme en la guerra del francès, fins el darrer, el general Jaume Milans del Bosch, de trist record per la seva actuació el 23 F.

El més antic dels d'aquests tianencs avantpassats dels Milans del Bosch fou l'Arnau Galceran, documentat el s. XV en un pergamí datat el 6 de febrer dels 1460 que es conserva a l'arxiu parroquial.

JOSEP GALCERAN DE DALT (+ a. 1567), casat amb Càndia. Entre els seus fills cal destacar en Bartomeu, l'hereu; en Jaume, prevere, rector de Tiana i beneficiat de Santa Maria del Mar; l'Àngela, casada amb l'Antoni Matheu (a) Nadal, de can Matheu de Montgat (més modernament ca n'Alsina), i l'Elisabet casada amb Antoni Rovira, tanmateix avantpassats d'aquesta mateixa nissaga. També en són descendents altres famílies montgatines: Abad, Batlle, Codina, Comas, Manich, Xivillé, etc.

BARTOMEU GALCERAN DE DALT (+ 1599). Fill d'en Josep i la Càndia. Es casà dues vegades. Del primer matrimoni tingué a l'hereu, en Gabriel. Del segon amb Paula Garau, de Cabrils, en Cebrià, que fou rector de Corbera de Llobregat.

GABRIEL GALCERAN DE DALT (+ 1624), fill de l'anterior, casat amb Isabel. Entre els seus dotze fills cal destacar l'hereu Francesc i en Bartomeu, que segueix.

BARTOMEU GALCERAN DE DALT, (* 1614), casat amb Margarida Botey

MARIÀNGELA GALCERAN DE DALT BOTEY, filla d'en Bartomeu, probablement ja no nasqué a Tiana. Es casà l'any 1674 amb Joan Francesc Milans del Bosch i Mora, pagès de Sant Vicenç de Montalt.

FRANCESC MILANS DEL BOSCH I GALCERAN, (1681-1755), fill de l'anterior, es casà tres vegades, del tercer matrimoni, amb Antònia Pagès i Canal, tingué l'hereva, Rafaela

RAFAELA MILANS DEL BOSCH I PAGÈS (o CANAL), (1739-1797), filla de l'anterior, es casà amb Ramon d'Arquer i Romà, per les capitulacions matrimonials, canvià el cognom pel de Milans del Bosch. Entre els fills tingueren a Rafael, l'hereu, Ramon i Francesc, tots tres militars.

FRANCESC MILANS DEL BOSCH I ARQUER (1769-1834). fill dels anteriors. Fou el més membre més destacat de la nissaga, tant per la seva lluita en la guerra del francès, especialment en la defensa del territori del Maresme, com per la seva defensa dels principis liberals. Es casà dues vegades. Del primer matrimoni amb Manuela Pujol i Pastor tingué a n'en Josep Maria, i del segon amb Francesca Mauri i Comas, tingué entre d'altres, en Joaquim i en Llorenç, tots militars. Pel que fa a n'en Llorenç Milans del Bosch i Mauri (1820-1880), cal dir que participà a la primera guerra carlina. El 1843 s'alçà amb el general Prim contra el general Espartero. Fou diputat. Pel que fa a n'en Joaquim (*1813) fou el continuador de la nissaga militar, amb ell s'acaba la branca dels Milans del Bosch liberals i comença la dels absolutistes, de trist record sobretot pels catalans.

JOSEP M. MILANS DEL BOSCH I PASTOR, (* Endrinal (Castella) 1801), de tendències liberals, als 8 anys ingressà a l'exercit en plena guerra del francès com a cadet del regiment del seu pare. Desenvolupà tota la seva carrera militar a Catalunya. Es casà el 1853 amb Assumpta Valls i Garí, vda. de Joan Josep Curtois, comandant company seu. L'any 1860, ja retirat amb el grau de tinent coronel, residí temporalment a Montgat, a l'arrabal de Les Mallorquines, amb la seva dona, la seva filla Assumpta i amb n'Antònia Curtois, filla del primer matrimoni de la seva muller. Malgrat que el primer cognom de la seva mare era Pujol i Pastor (compost), utilitzava els cognoms Milans del Bosch i Pastor. Això va fer que al sol.licitar llicència a la Reina, com era preceptiu per casar-se, en un principi li fos denegada per que, d'acord amb la lectura que en feia el tribunal dels documents de l'expedient, les partides de naixement no coincidien, doncs aquest interpretava que Milans era el cognom del seu pare i Pujol el de la seva mare i que els del Bosch i Pastor eren els segons cognoms respectius. Un cop aclarit, finalment li fou concedida la llicència, encara que amb retard, doncs ja convivien maritalment i ja havia nascut la seva filla Assumpta.

JOAQUIM MILANS DEL BOSCH I CARRIÓ, (1854-1936) fill d'en Joaquim Milans del Bosch Mauri. Exercí bona part de la seva carrera militar a Barcelona. Fou capità general de Catalunya els anys 1918-1920 i governador civil del 1924-1929 durant la dictadura d'en Primo de Rivera. En aquesta etapa col·laborà estretament amb el dictador en la repressió contra la cultura del nostre país. Clausurà el camp del C.F. Barcelona, destituint la junta directiva, i l'Orfeó Català. Cap el 1926, probablement en honor seu, es batejà amb el nom de Milans del Bosch l'antic carrer Muntanya, substituït durant la república pel de Prat de la Riba. Recuperat novament finalitzada la guerra, l'any 1951 canvià pel d'Arno Jäger, passant a denominar-se com a Milans del Bosch les actuals plaça de la Vila i carrer Catalunya, fins que, amb l'arribada de la democràcia, fou bandejat definitivament de la nostra toponímia.

JAIME MILANS DEL BOSCH USSIA (1915-1997). Fill d'en Jaime Milans del Bosch i del Pino i net d'en Joaquim Milans del Bosch Carrió. Militar de coneguda trajectòria anticonstitucional. Essent capità general de València fou un dels principals instigadors del cop d'estat del 23 F, col·laborant a la insurrecció amb la mobilització de les tropes de la regió militar que comandava.

Abelard Chimisanas i Julià

Publicat a l'Informatiu municipal núm. 15 del maig del 2003