L'any 1991 el nostre Ajuntament va celebrar el mil·lenari de Montgat. Es evident l'existència d'assentaments humans en el que és ara el nostre municipi amb una antiguitat de més de dos mil anys, així com la descripció que fa el segle II el geògraf Claudi Ptolomeo del turó de Montgat, que el cita amb el nom de "Promontoriom Lunarium. Aleshores ens preguntem: que va celebrar el nostre poble l'any 1991 ?. Senzillament, la data d'un document en que hi figura el nom de "Monte chato", el més antic que s'ha trobat.

Al voltant del S. X la ciutat de Barcelona, com la majoria de ciutats de l'època, era envoltada de muralles per protegir els seus habitants, tant de les escomeses dels bàndols de malfactors com de les faccions contràries a l'autoritat comtal i, especialment pel que fa a Barcelona, dels atacs de les tropes musulmanes que dominaven la major part de la península Ibèrica, protecció de la que no gaudien les masies i monestirs establerts fora muralles (Sant Pau del Camp, Sant Pere de les Puelles, etc.)

En aquella època, la Catalunya vella, es debatia entre les pressions de la corona carolíngia i el califat de Còrdova, gaudint el nostre país d'una dèbil i relativa pau pel respecte que es tenien aquests dos poders i que permetia que Catalunya mantingués bona relació amb ambdós.

Malgrat això, a les acaballes del S. X, la debilitat del imperi carolingi, en decadència, així com l'arribada al poder del califa de Còrdova Almansor (Abü Amir Muhammad Ibn Abi Amir al-Mansur), va fer que aquest decidís conquerir Catalunya, posant setge a les muralles de Barcelona el primer de juliol, apoderant-se de la ciutat el dia sis, saquejant i cremant el que van voler. Afortunadament la nit del 4 de juliol el compte Borrell pogué escapolir-se per mar, desembarcant a Montgat camí de Manresa per refer el seu exèrcit, comptant amb l'ajuda del rei franc Hug Capet, tot i que aquesta ajuda no arribà, la qual cosa motivà el trencament del vassallatge del comte de Barcelona vers la corona carolíngia i esdevingué la independència plena del comtat de Barcelona, que ja s'albirava des del temps d'en Guifré el Pilós i que tingué efectes jurídics l'11 de maig del 1278 amb la firma del tractat de Corbeil entre en Jaume I i en Lluís IX de França. No cal dir que, a desgrat de referències històriques de las que n'estem mancats, el nostre poble patí les escomeses serraïnes, com les patiren les poblacions veïnes de Badalona o Mataró, que sí que gaudeixen de documentació que ho confirma.

Amb l'atac del Pla de Barcelona, previ a l'entrada a la Ciutat, es produí destrucció i espoli del monestir de Sant Pere de les Puelles i la mort o empresonament de les religioses, entre elles la abadessa Madrui (o Ermetruit), que fou enviada a l'illa de Mallorca.

Recuperada de nou la ciutat de Barcelona pel comte Borrell, feu reconstruir el monestir i nomenà abadessa a la seva pròpia germana Adelaida, coneguda per Bonafilla, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que d'antuvi ja havia estat abadessa de Sant Pere de les Puelles.

Alliberada l'abadessa Madrui tornà al monestir però renuncià al càrrec en favor de Bonafilla que l'havia substituït el temps de la seva captivitat. Morí l'any 999 i fou enterrada al monestir, on fou venerada com a santa.

Just recuperada la Ciutat, el comte Borrell feu reconstruir el monestir però el que no es va poder recuperar mai fou el valuós arxiu, completament destruït, i amb ell totes les escriptures i documents que donaven fe del extens patrimoni de la comunitat. Com era costum a l'època, el comte Borrell designà un tribunal de jutges i clergues que prengueren testimoni a l'abadessa Bonafilla i a les religioses dels béns propietat del monestir i dels que havien desaparegut les escriptures.

Fou així que es redactà un document que signà, ultra la abadessa Bonafilla i les religioses del cenobi, els jutges i testimonis que juraren sobre l'altar de Sant Pere la veracitat dels drets que posseïa el monestir sobre els béns consignats en el document.

Aquest document, redactat sobre pergamí, signat l'1 de gener de l'any 991 (encara que hi han historiadors que el daten l'any 992, tan l'hi fa) en que hi figura "Item uidimus et auaudïuimus diuersa munificentia domui sape sat pertinentia de monte Chato usque in cenobio Sancti Pauli de mare usque in ipso montium cacumine per uariis et uilullis.." la cita més antiga amb el nom de "MONTE CHATO" i per tant la primera referència del nom del nostre poble.

Dissortadament el pergamí original ha desaparegut, malgrat que a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona hi ha una còpia de finals del S. XV. Tan de bo que aquest mil·lenari document que dóna fe de l'antiguitat de Montgat fos retrobat per algun historiador regirant vells arxius i, qui sap si se'n pot trobar un altre que ens doni una datació mes llunyana.

Abelard Chimisanas i Julià