Malgrat que actualment ens pugui semblar estrany que el nostre poble, amb forta dependència comercial, laboral i social amb Badalona, pertanyi a la comarca del Maresme, si fem un exercici d'imaginació i pensem que fins a la segona meitat del segle XIX no s'establiren mitjans de transport públics, entendrem perquè, tot i l'atracció de Badalona i Barcelona, les relacions familiars i de veïnatge dels tianencs (cal recordar que aleshores i fins l'any 1933 Montgat era el barri de mar de Tiana) foren més fortes amb Alella i el Masnou i de retop amb la resta del Maresme més proper.

Efectivament, els desplaçaments a Badalona -aleshores el centre de la ciutat era al voltant de l'església de Santa Maria- que anteriorment a l'arribada del ferrocarril es feien a peu - o en cavalleria els que s'ho podien permetre -, eren molt més llargs que no pas a Alella que, pel camí del mig des del centre de Tiana o pel camí de baix si es feia des de Montgat, facilitaven més la relació amb el poble veí del Maresme. A això cal afegir-hi que les terres de la plana entre les dues poblacions, que actualment coneixem per Pla d'Alella i Pla de Montgat, eren cultivades per veïns dels dos pobles, amb les naturals relacions de veïnatge i àdhuc familiars.

Per tot això no sens ha de fer estrany que dels matrimonis celebrats a la parròquia de Tiana des de l'any 1600 fins l'any 1868 en que fou beneïda la nova parròquia de Montgat, hi haguessin més unions entre gent de Tiana amb gent d'Alella que no pas de Badalona, malgrat la major dimensió demogràfica d'aquesta darrera ciutat. Si això ho traslladem a nivells comarcals, les xifres d'unions amb originaris de la resta del Maresme dupliquen de llarg les unions amb gent procedent del Barcelonès, inclosa la ciutat de Barcelona.

En el decurs del S. XVII es casaren a Tiana 588 persones, 360 tianencs i 228 originaris d'altres poblacions. D'aquests, 70 (equivalent aproximadament al 31 per cent del immigrants) procedien del Maresme, 35 (15 %) del Barcelonès i 31 (14 %) del Vallès Oriental. La resta de Catalunya hi aportà en conjunt 55 persones (24 %). Cal destacar la massiva arribada, generalitzada a tot el país durant la primera meitat d'aquest segle, d'immigrants procedents del sud de França, 36 (16 %). L'aportació espanyola és pràcticament testimonial, doncs solament 1 persona (del regne d'Aragó) figura entre els qui en el decurs d'aquesta centúria es casaren a Tiana. Entre els casaments d'aquest segle a Tiana, malgrat que no formaren família al nostre poble, destacarem l'any 1675 el d'en Francesc Tàpies, cirurgià de Badalona, amb Àngela de Lara, filla d'en Joan de Lara. governador del castell de Montgat.

Pel que fa al segle XVIII, l'increment de casaments fou notable, 978 tianencs i 483 forasters, procedents 177 (37 %) del Maresme (la tercera part d'aquests d'Alella), 81 (17 %) del Barcelonès, 123 (25 %) del Vallès Oriental i 99 (20 %) de la resta de Catalunya. A l'important augment dels procedents de les comarques veïnes i a la lleugera disminució, tot i l'augment en xifres absolutes, dels de la resta de Catalunya, cal destacar la total desaparició de la immigració occitana que esdevingué testimonial, com la espanyola, amb 2 espanyols i 1 francès solament.

El segle XIX, amb 1595 tianencs i 475 forasters, segueix la mateixa tònica dels precedents amb uns percentatges semblants al segle XVIII, amb una lleugera disminució percentual dels procedents del Vallès i l'augment dels de la resta de Catalunya. Així tenim 169 (36 %) procedents del Maresme, 80 (17 %) del Barcelonès 84 (18 %) del Vallès Oriental i 118 (25 %) de la resta de Catalunya. Els no catalans segueixen sent una minoria: 11 dels Països Catalans, 7 del Regne d'Espanya i 6 estrangers. Cal fer esment que les dades d'aquest segle XIX s'han pres fins a la fi de l'any 1867 en que, amb la constitució de la parròquia de Montgat, es deixen d'inscriure als llibres sagramentals de Tiana els casaments de Montgat, i els de la nova parròquia, que comprèn l'àmbit geogràfic que actualment forma el nostre municipi, es registren als llibres sagramentals de la nova parròquia de Sant Joan i Santa Maria de Montgat, que foren destruïts durant la guerra civil.

A partir d'aquestes dates, coincidents en el temps amb el desenvolupament industrial de Les Mallorquines, paral·lel amb el de tot el País, i incrementat en el nostre cas per l'arribada del ferrocarril, la demografia de Montgat pateix un important canvi. Montgat registra una explosió demogràfica, amb l'arribada d'immigració procedent principalment del sud de Catalunya, del País Valencià i d'Aragó, i anys més tard de Múrcia i Andalusia, que farà que s'incrementi notablement la població fins a superar la del nucli de Tiana, fet que comportarà les aspiracions autonòmiques que cristal·litzaren l'any 1933. És per això que actualment la majoria de montgatins ho són com a màxim de dues o tres generacions, com és el cas de l'autor d'aquest article que, malgrat ser nascut ell i els pares a Montgat, el seu origen es reparteix entre les comarques de la Baixa Ribagorça, l'Osona, el Baix Llobregat i la Plana Alta.

A tall d'anècdota, i aprofitant la coincidència de la publicació d'aquest article amb l'acte d'agermanament de Montgat amb la ciutat d'Alcanar, cal dir que el primer immigrant procedent d'aquesta vila que s'establí a Montgat, en Lluc Fibla i Papiol, es casà a l'antiga església parroquial de Tiana l'any 1857 fundant amb una montgatina una nova nissaga, fruit de la qual són antigues i conegudes famílies del nostre poble.

Finalment cal fer esment que les dades que han permès la realització aquest estudi han sigut obtingudes dels llibres sagramentals de matrimonis de la parròquia de Tiana, mercès a les facilitats obtingudes per a la seva consulta per part del rector Mn. Joan Ballús, a qui cal agrair una vegada més la seva bona disposició.

Abelard Chimisanas i Julià

Publicat al Informatiu Municipal de l'Ajuntament de Montgat núm. 13 del gener del 2003